dimarts, 30 de novembre del 2010

neva

Quan la neu cau, el dia s'omple de claror però el paisatge es desdibuixa.
Els flocs llisquen intensament i les volves són l'única marca de profunditat.
Es fa tard però la foscor no augmenta i les garses bateguen les ales cercant recer.
Mica en mica el tros de vorera que era neta s'emblanquina, les petjades a la neu de fa uns dies desapareixen i d'aquí a una estona el pas dels cotxes quedarà esmorteït.

Sí, neva amb força a Ginebra --tot i que hauria de dir a Saint-Genis-Pouilly. Avui fa una setmana que vam arribar i encara no hem viscut en graus positius. Divendres i dissabte la neu ja ens va visitar, però ahir el sol va vestir el paisatge amb les millors gales. Vam gaudir del Mont-Blanc rogenc i el Jura nevat, però vaig deixar la càmera a casa.

La foto que us penjo la va fer diumenge el Xavi quan va sortir a passejar.

dijous, 25 de novembre del 2010

aparador


Si una cosa em costa de la xarxa és que els que passin em vegin.

Però ahir em va fer il·lusió que una cara coneguda s'aturés a saludar-me després d'anys de no saber res d'ella.

I ara agraeixo haver estat a l'aparador, perquè si no, el retrobament no hauria estat possible.

dimarts, 16 de novembre del 2010

accident

Quan la ploma cau a terra, per molt que redreci el capciró tort,
les paraules ja no llisquen de la mateixa manera.
El traç s'atura i la interrupció trenca el fil dels pensaments.

divendres, 12 de novembre del 2010

vent

Des d'ahir que bufa amb força.
Molta força. Com cada tardor.
Treballant, a la nit, sentia com petava damunt de la teulada
i batia els arbres.
Aquest matí, en llevar-me, he mirat al carrer. Ja no queden fulles.

Les voreres estan escombrades.

dilluns, 8 de novembre del 2010

imatge i cultura

Si mal no recordo, hi ha una dita que diu que els bojos toquen bitlles, i és que molt sovint a casa nostra prenem per boig el més lúcid de tots. Gaudí n'és un clar exemple. En un món de canvis (a cavall del segles XIX i XX la irrupció de l'ateisme i l'anarquisme, a inicis del XXI la virtualització social), dóna imatge per a reforçar lectures culturals complexes: catolicisme i catalanisme.
Gràcies que sempre, entre la monedalla, es troba una peça que val quatre xavos.