dijous, 26 de novembre del 2009

punt d'inflexió?

Si la premsa catalana en la seva pluralitat s'uneix en la denúncia, què més volen continuar no entenent?

Si els representants dels ciutadans de Badia també creuen convenient consultar als veïns de la població el seu grau de conformitat amb l'actual estatus de Catalunya, és que alguna cosa no rutlla.

Que s'ho comencin a rumiar els que no saben dialogar.

dimarts, 24 de novembre del 2009

perspectiva

Amb ulls d'infant descobrim el món des de curta estatura i sense coneixement previ. El temps és llarg i el nostre disc dur en blanc no para d'emmagatzemar nous impulsos.

I així les pluges ens semblen torrencials i inacabables; els tolls, immensos; i els blocs de pisos, gegants plens d'aventures.

Amb ulls d'adult perdem la perspectiva que tot ho engrandeix, i la nostra memòria s'encarrega de passar per alt tot allò que ja té emmagatzemat. El temps ens vola i no tenim temps de contemplar.

I així passa que les pluges ens semblen esporàdiques, els tolls ens fastiguegen, i els blocs de pisos ens són petits i estrets.

El Petit Príncep ens va avisar, però no sempre li fem cas...

dimecres, 18 de novembre del 2009

envellir


Avui el sol ha tornat.
I escalfa molt, en un estiuet de sant Martí retardat.

Al balcó tenim una planta que encara fa flors, més clares que les de l'estiu, com si trobessin a faltar l'aliment que torra, però amb tot, flors de color taronja.

--Potser és que és el temps de la carbassa i per això encara s'atreveix...

Flors que creixen i floreixen i fulles que s'entesten a néixer de nou, verdes i ufanoses enmig de les que malden entre el groc i el marró pensant que l'època ja no és la seva i que els toca fer el procés cap a l'hivern.

Als humans ens passa el mateix. Quan envellim, solem fer-ho de diferents maneres. N'hi ha que es resignen al que el pas del temps comporta. N'hi ha que lluiten per, acceptant el que comporten els anys, treure'n profit i continuar florint, encara que sigui amb color més tènue.


I és una gran sort, perquè la bellesa de la vellesa no rau en tenir menys arrugues, sinó en saber-les aprofitar i tenir ganes de veure-hi amb cap clar.

dimarts, 10 de novembre del 2009

tradicions

Les tradicions ens expliquen. Transmeses de generació en generació, lliguen passat i present i ens donen identitat.

dilluns, 9 de novembre del 2009

9 de novembre

Avui és un dia important.

A Berlín ho assenyalen amb un 2009. Fa vint anys que un vespre com avui es despistaven i llegien en roda de premsa que els alemanys de l'est tenien llibertat de viatge, és a dir, podien travessar frontera lliurement. Sí, es despistaven. Teòricament només era una proposta a avaluar,  però el buròcrata que llegia els acords presos en una reunió on no havia estat no ho va saber veure i va dir que la llei prenia efecte en el mateix moment d'anunciar-la. I així passà que al cap d'una hora de televisar la roda de premsa, tres quartes parts de la RDA era al carrer, pressionant els agents de la frontera per poder anar a visitar l'oest.

Però avui fa 61 anys Alemanya també feia història, de la més grisa. També es tractava de riuades de gent. Però eren riuades d'exaltats, d'encegats, els que el 1938 sortien al carrer per encendre sinagogues, trencar  vidres, saquejar botigues. Començava així obertament la persecució dels jueus a l'Alemanya nazi i a l'Europa que van ocupar.

Dues dates històriques que conflueixen en un mateix dia i en un mateix país. Cap es pot perdre. De bo i de dolent. De tot ens hem de recordar.

divendres, 6 de novembre del 2009

la boira

Per visitar les runes d'un castell, res millor que un toc de boira per tal d'afigurar-nos els amors i les aventures que s'hi vivien quan era sencer i habitat.
Perquè la boira, amb la seva pàtina blanca, dóna un to fantasmagòric a allò que toca, i esborra les marques que el nostre cervell necessita per reconèixer la realitat.
En català, enviem a escampar la boira a aquell que ens fa nosa, o ens n'anem a escampar la boira quan necessitem aire per poder veure-hi clar.
Amb tot, n'hi ha a qui els agrada la boira, la pàtina d'incertesa que aporta, viure en mons irreals. De la mateixa manera que n'hi ha que devoren llibres de ficció i d'altres que prefereixen la crua realitat de l'assaig.