Avui el sol ha tornat.
I escalfa molt, en un estiuet de sant Martí retardat.
Al balcó tenim una planta que encara fa flors, més clares que les de l'estiu, com si trobessin a faltar l'aliment que torra, però amb tot, flors de color taronja.
--Potser és que és el temps de la carbassa i per això encara s'atreveix...
Flors que creixen i floreixen i fulles que s'entesten a néixer de nou, verdes i ufanoses enmig de les que malden entre el groc i el marró pensant que l'època ja no és la seva i que els toca fer el procés cap a l'hivern.
Als humans ens passa el mateix. Quan envellim, solem fer-ho de diferents maneres. N'hi ha que es resignen al que el pas del temps comporta. N'hi ha que lluiten per, acceptant el que comporten els anys, treure'n profit i continuar florint, encara que sigui amb color més tènue.
I és una gran sort, perquè la bellesa de la vellesa no rau en tenir menys arrugues, sinó en saber-les aprofitar i tenir ganes de veure-hi amb cap clar.
I escalfa molt, en un estiuet de sant Martí retardat.
Al balcó tenim una planta que encara fa flors, més clares que les de l'estiu, com si trobessin a faltar l'aliment que torra, però amb tot, flors de color taronja.
--Potser és que és el temps de la carbassa i per això encara s'atreveix...
Flors que creixen i floreixen i fulles que s'entesten a néixer de nou, verdes i ufanoses enmig de les que malden entre el groc i el marró pensant que l'època ja no és la seva i que els toca fer el procés cap a l'hivern.
Als humans ens passa el mateix. Quan envellim, solem fer-ho de diferents maneres. N'hi ha que es resignen al que el pas del temps comporta. N'hi ha que lluiten per, acceptant el que comporten els anys, treure'n profit i continuar florint, encara que sigui amb color més tènue.
I és una gran sort, perquè la bellesa de la vellesa no rau en tenir menys arrugues, sinó en saber-les aprofitar i tenir ganes de veure-hi amb cap clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada