perspectiva

Amb ulls d'infant descobrim el món des de curta estatura i sense coneixement previ. El temps és llarg i el nostre disc dur en blanc no para d'emmagatzemar nous impulsos.

I així les pluges ens semblen torrencials i inacabables; els tolls, immensos; i els blocs de pisos, gegants plens d'aventures.

Amb ulls d'adult perdem la perspectiva que tot ho engrandeix, i la nostra memòria s'encarrega de passar per alt tot allò que ja té emmagatzemat. El temps ens vola i no tenim temps de contemplar.

I així passa que les pluges ens semblen esporàdiques, els tolls ens fastiguegen, i els blocs de pisos ens són petits i estrets.

El Petit Príncep ens va avisar, però no sempre li fem cas...