Avui és un dia important.
A Berlín ho assenyalen amb un 2009. Fa vint anys que un vespre com avui es despistaven i llegien en roda de premsa que els alemanys de l'est tenien llibertat de viatge, és a dir, podien travessar frontera lliurement. Sí, es despistaven. Teòricament només era una proposta a avaluar, però el buròcrata que llegia els acords presos en una reunió on no havia estat no ho va saber veure i va dir que la llei prenia efecte en el mateix moment d'anunciar-la. I així passà que al cap d'una hora de televisar la roda de premsa, tres quartes parts de la RDA era al carrer, pressionant els agents de la frontera per poder anar a visitar l'oest.
Però avui fa 61 anys Alemanya també feia història, de la més grisa. També es tractava de riuades de gent. Però eren riuades d'exaltats, d'encegats, els que el 1938 sortien al carrer per encendre sinagogues, trencar vidres, saquejar botigues. Començava així obertament la persecució dels jueus a l'Alemanya nazi i a l'Europa que van ocupar.
Dues dates històriques que conflueixen en un mateix dia i en un mateix país. Cap es pot perdre. De bo i de dolent. De tot ens hem de recordar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada