divendres, 14 de desembre del 2012

disjunció


Tornar de gran a indrets que la memòria d'infant
ha mantingut com paradisos immensos
i modificar-ne el record,
o defugir-los i així conservar la màgia intacta?

dijous, 13 de desembre del 2012

anticicló

Tenim l'anticicló damunt nostre.  
El paisatge és magnífic, tot sota el mantell blanc.  
Però el fred és viu, talla mans i cares.  
Moure's de l'escalfor fa mandra només de pensar-ho.

dimarts, 11 de desembre del 2012

literatura i lectors

Joan Sales i la veritat de les formigues .

"En tots els moments, fins en els pitjors,[...] ens ha sostingut la confortadora companyia d'un públic fidel. És ell qui va fer possibles les edicions catalanes després de la hivernada més severa de tota la seva història; sense ell, haurien estat inútils tots els esforços dels qui ens vam llençar a editar de nou en català. Donada la suma d'obstacles que se'ns oposaven, i que potser algun dia explicarem, les nostres temptatives s'haurien estavellat contra una realitat que ens era quasi totalment adversa si uns milers de lectors no ens haguessin sostingut. Perquè tant o més que els autors i els editors, una literatura la fan els lectors que la sostenen; és doncs a ells que torno a donar avui, com sempre que algun dels llibres del Club dels Novel·listes les gràcies més expressives. Amb vosaltres tan cordialment al nostre costat, podem prosseguir amb nou delit el camí que ens vam emprendre i que no hem volgut deixar mai, fossin quines en fossin les conseqüències.
 Joan Sales, "Confessió de l'autor -Afegit a la 3a edició", Incerta Glòria

divendres, 7 de desembre del 2012

dites casolanes (ii)




Hi ha dies que quan rellegeixes el que has publicat et voldries amagar sota terra.

Però de petita et van deixar ben clar que fitxa a terra va a la guerra.

dijous, 6 de desembre del 2012

nit de flocs

les nits de flocs són calmes
el cel resta estranyament il·luminat
per davant de la finestra
una rere l'altra passen les volves
arbustos i plantes es van embolcallant

i quan l'endemà el dia s'alça
els núvols fugen i el sol brilla sense pietat
els arbres perden mica en mica
el dolç pes de les branques
nous flocs que ara cauen per marxar



dimecres, 5 de desembre del 2012

fermesa


S'ha desfermat una nova tempesta. Wert ataca amb llengua viperina i hi estem responent a cor calent.

La tempesta, però, l'hem de saber mirar fredament per avaluar-ne les característiques i prevenir els possibles danys.

Ja que no es tracta, només, de continuar duent a terme la immersió a les escoles, sinó que cal fornir d'arguments sòlids els nostres actes per tal de naturalitzar-los fins i tot per aquells que podrien trobar-los estranys.

Perquè el que cerquen no és fer-nos perdre el català -saben que ho tenen perdut-, sinó trencar l'entesa de la societat catalana que fins ara s'ha mantingut ferma al voltant de l'escola.

Molts pocs pares i mares, fins ara, veien com un greuge imposat l'escola en català. Si la llei canvia i els tribunals la ratifiquen, potser alguns més pensaran que és allà on rau la veritat.

Hem de potenciar l'argumentari que avala 30 anys d'immersió lingüística. No per defensar-nos a Madrid, sinó perquè continuï essent propi i naturalment admès pels pares i mares de l'escola a Catalunya.

No podem permetre que es creïn dues escoles. No podem permetre que es divideixi la societat catalana perquè perdrem el país.

dimarts, 4 de desembre del 2012

valor

Sí, valor positiu. 
No acceptem el valor de canvi* que ens donen a Madrid.
Si hem subsistit altres vegades, ara també ho podem fer. 
No defallim i lluitem pel que és nostre.


* significat de la paraula alemanya "Wert"  

dilluns, 3 de desembre del 2012

neu i Déu

Darrera la pantalla, la neu cau a través de la finestra.
I mentre la veig caure, escolto veus de savis de lluny que m'expliquen que Déu és el buit.
Tant com la neu que, tot i saber que és, quan la intentes tocar deixa de ser.
Només la pots contemplar, sentir, notar...

dimecres, 14 de novembre del 2012

escollir

Ha arribat l'hora d'escollir.
Fem-ho amb la mateixa fermesa i decisió amb què vam prendre el carrer el dia 11.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

drets i deures

Ahir començava el termini per als tràmits electorals.
Avui farem la trucada de rigor al consolat per tal que ens diguin que per telèfon ells no ens poden resoldre res i que cal anar-hi personalment (3 hores de viatge i 40 euros de benzina i peatge) o esperar-nos perquè, "si estem inscrits, ja ho rebrem a casa".
Però, escamnats de la darrera vegada, aquesta vegada n'estarem més pendents.

dimarts, 2 d’octubre del 2012

onada


Feia temps que teníem pendent de veure Die Welle (2008)
Ahir la vam anar a veure en francès al teatre del poble.
Molt bona pel·lícula. Molt ben feta.
Surts qüestionant-te fins a quin punt som capaços de perdre el control de la situació, quan ens deixem portar per la joia de l'embat de les ones.
Fins a quin punt podem perdre el nord i esdevenir excloents en reafirmar una col·lectivitat.
La línia és molt fina, i es pot trepitjar sense ser-ne conscients.

La Catalunya que volem construir ha de ser monolingüe o bilingüe?
Si és monolingüe, caurem en l'exclusió de part de la població que avui és Catalunya?
Si és bilingüe, perdrem la identitat lingüística i cultural que ens defineix?
Definir sense excloure, integrar sense perdre: equilibri que requereix habilitat, voluntat, objectivitat i grans dosis de criticisme constructiu per part de tots.
Disposats a trencar-nos-hi les banyes?

divendres, 28 de setembre del 2012

pagament

Per seguretat, just després d'estrenar l'ordinador, vam fer una partició de disc. En una part hi vam deixar el sistema operatiu de pagament que venia de fàbrica, en una altra part hi vam instal·lar un sistema operatiu obert perquè és més ràpid i efectiu a l'hora de treballar, i la tercera la vam dedicar a emmagatzemar-hi els arxius creats des d'un o altre sistema.
Dimecres les actualitzacions del sistema operatiu pagat va decidir buidar la part del disc on desàvem els arxius. Sense previ avís ni demanar-nos permís. Que per això es paga.
Diumenge, el dia consagrat a tot allò que requereix grans dosis de paciència i temps, tocarà intentar recuperar-la. I si no, recomençar a partir de la còpia de seguretat de feta a primers de mes.

Mentrestant, treballo amb l'ordinador vell.
La visualització del bloc és molt desplaent i les darreres entrades són coixes.
Els manca la imatge que col·locaré a posteriori.
Perdoneu les molèsties.

dijous, 27 de setembre del 2012

fal·làcies

Fer la feina ben feta és condició necessària per poder aspirar als objectius que hom es proposa.
Però aspirar als objectius que hom es proposa fent la feina ben feta no és garant d'aconseguir allò desitjat.
L'inconscient, el subconscient o no sé quin complicat mecanisme mental fa que sovint de la primera premissa n'extraguem una conclusió fal·laç: sempre aprovarem l'examen.
D'aquí els desencantaments, les decepcions i pessimismes.
Cal aprendre a ser feliç de fer la feina ben feta i no únicament del resultat que se n'obtingui.

dimecres, 26 de setembre del 2012

autumne

El cel blanc plou.
Els arbres es vesteixen d'ocres.
Les fulles caigudes tapissen l'herba.

Amb l'equinocci de dissabte
ha arribat la tardor.

dissabte, 22 de setembre del 2012

pomes

Ahir al migdia eren notícia la quantitat de gent, majoritàriament joves, que havien passat la nit fent cua a París per ser els primers a comprar el nou telèfon de la poma.
I a continuació ens mostraven els venedors comptant bitllets de 50 com qui compta monedalla.
650 euros, si ho vaig entendre bé, costa l'artefacte.

I em va venir al cap la gent que amb 400 han de passar tot un mes. Ells i la seva família.

Evidentment, l'estat del benestar ha estat un miratge de 50 anys.
El liberalisme li ha ben sabut guanyar la partida.

divendres, 21 de setembre del 2012

empenta


Una proposta externa,
que no esperaves ni havies imaginat,
fa que de cop s'allunyin els fantasmes
i recuperis forces.

Ara només cal tenacitat i perseverança.

Aprofitar la claror del sol tardoral
per superar les hores de fosca.

dijous, 20 de setembre del 2012

retallades

Ai! Arriben arreu, i, de moment, sempre guanyen!

Se'n queixaven a la ràdio suïssa aquest matí: les grans editorials franceses accepten haver començat a retallar els processos de correcció; de tres, han passat a dos o un.
El col·lectiu dels correctors, ja precari fins ara, esdevé més precari; la qualitat de les publicacions baixa; l'economia hi guanya?
Potser si només mirem l'engranatge de les editorials. Si mirem l'engranatge de la societat, en què uns deixen de poder treballar, i d'altres deixen de comprar empipats per la pèrdua en la relació qualitat-preu, no sé què dir-hi.
Deixant de banda, és clar, la conservació i enriquiment de la cultura. Que també té un preu que els economistes obliden d'afegir a les balances.

Penso que cal començar a imposar estudis i propostes d'engranatges macroeconòmics i no tant mirar només per la bugada de casa.

dimecres, 19 de setembre del 2012

meteorit

Fa una setmana que no paro de resseguir i rellegir articles i opinions de diaris.
Per un costat gratament sorpresa; per l'altre, cada cop més atònita si no catatònica.

La il·lusió neix, evidentment, en veure el poble català manifestant-se pacíficament i lliure i el govern nostre recollint-ne el mandat.
Som un poble viu, que, davant la crisi d'idees, de valors, crisi política i econòmica, cerquem solucions i tracem nous plans de futur, continuem lluitant pel que som i volem ser i ho fem amb consonància amb el moment històric que vivim.

L'estupor creix a mesura que passen els dies i s'acumulen les reaccions de l'Espanya de sempre a la nostra proposta. L'esquerra, d'entrada, va intentar posar-se a l'alçada de les circumstàncies. Va expressar un esforç de diàleg i entesa fins ara desconegut, però mica en mica ha quedat silenciada per les veus d'uns que no viuen al segle XXI, que ens tornen a reclamar l'actitud de submisa concòrdia que fa segles que arrosseguem mentre ells continuen exercint lliurement de jutge i part contra nosaltres.
Només faltava el rei i l'exèrcit.
L'Espanya que parla continua ancorada en el passat i la que està al segle XXI, o no parla o no es fa escoltar.

Però anem amb compte, perquè per molt que nosaltres ho tinguem clar i ho expliquem tan bé com sapiguem, el fet català costa d'entendre fins i tot en societats educades en la llibertat i la democràcia però amb un fort sentiment identificador. 
Així, no només per espanyols m'he sentit qüestionada pel fet de viure i voler viure en català; alemanys i francesos també m'han qüestionat.
No entenen perquè ens entestem a viure i lluitar per una llengua minoritària podent abraçar fàcilment una de les llengües més parlades del planeta.
Fins ara, després de l'exposició pacient d'argumentacions, he acabat callant i esperant que alguna estrella fugaç els fes acceptar la meva decisió.
A partir d'ara, cal treballar per ser nosaltres mateixos el meteorit que els faci entendre que som adults lliures capaços d'escollir i que cal que així ens respectin.
I l'experiència m'ha fet aprendre que, a l'estranger, per molt civilitzats que es diguin, només et comprenen si darrere tens un estat.

dimarts, 11 de setembre del 2012

Catalunya

Tots fem història, una mica cada dia amb les nostres actituds i actuacions.
Però diuen els experts que les d'avui avui seran encara més remarcables.
Tant de bo no s'equivoquin. I sobretot que no sigui perquè nosaltres no sapiguem continuar.

Els catalans avui comencem a dir PROU amb veu alta i ferma, sense subterfugis ni indecisions. Que se'ns continuï sentint quan vinguin les hores fosques, que en vindran, que continuem treballant per construir el nostre estat, escoltant però sense aturar-nos per les veus que ens voldran frenar.

El lema és clar: CATALUNYA, LLIBERTAT!


dilluns, 10 de setembre del 2012

crítica


No és fàcil posar-se les ulleres de crític.
Saber triar el gra de la palla; desxifrar què és bo, què no és tan bo, què és excels, què és dolent.
Intentar ser equànime, en llegir un text, valorant cada cosa en la justa mesura.
I, al final, saber posar cada consideració al plat corresponent de la balança per poder emetre el veredicte.

Però, i si les ulleres tinguessin els vidres mal graduats?

dijous, 6 de setembre del 2012

xarxa


Sí: us hi heu fixat bé!
El bloc és el mateix però una mica diferent.
Nova façana perquè  les entrades puguin ser enviades, reblogades, piulades, recomanades.

La xarxa ja ho té això, et vol ben atrapar per poder continuar fent xarxa.


dimecres, 5 de setembre del 2012

ritme


Sovint, per recuperar el ritme,
n'hi ha prou amb un curt però intens
parèntesi que faci oblidar obligacions
i ajudi a retrobar el tast del dia a dia.

I és així com avui torno a delectar-me
navegant per blocs i llegint apunts
sàviament modestos.

dimarts, 4 de setembre del 2012

canvis

Tornem a ser setembre: mes de retrobar rutines; rutines i tradicions.
Però aquest any sembla que les tradicions apunten canvis.
Avui la mare m'ha trucat per explicar-me que ha comprat una estelada.
Que aquesta diada deixarà al calaix la senyera que ha penjat fidelment durant gairebé 40 anys de casada.
Perquè no podrà anar a la manifestació, però això no vol dir que no n'estigui cansada, d'haver de pidolar respecte.

diumenge, 22 de juliol del 2012

entitellada


Fa dies que no llegeixo els diaris, que passo de puntetes pel costat dels telenotícies, que faig com qui no sent la ràdio engegada; tot per defugir els maldecaps que em provocarien.
Si l'actualitat surt en la conversa, o callo o renego i m'enfilo impotent parets amunt, encauada com em sento en un món miserable, en un context economicopoliticosocial impossible de trencar.
I és per això que tampoc escric, mancada de braços i idees. Silenciada per la misèria absoluta del qui se sent entitellat.
Perquè en titelles és en el que sento que ens hem convertit. En titelles d'una obra funesta maniobrats per uns malànimes que només pensen en ells, que amagats rere noms de déus inimpugnables han reconvertit el món postmodern en un règim teocràtic nou.
Sé que l'esperança no es pot perdre, que l'econocràcia actual, com tots els règims que hi ha hagut a llarg de la història, tard o d'hora caurà.
Però a voltes la impotència em fa amagar el cap per no veure-hi.
A voltes, prefereixo somniar que veure-hi clar.

dimecres, 11 de juliol del 2012

temps (ii)


Abans de parlar cal prendre's temps per pensar.
Però el dia a dia a les grans ciutats
no ens deixa temps.
És així com passem el temps
sense poder prendre'l.
I en no prendre'ns-el, passem el temps
parlant sense pensar.

Frenem?

dijous, 28 de juny del 2012

miques

De mica en mica s'esllangueix el mes i n'afegim un altre a l'esquena.
La calor retorna però no ens en podem queixar perquè, com el pas del temps, amb l'arribada de l'estiu és el que pertoca.
Els ocells canten enmig del soroll de fons dels avions que passen, el cel és blau i la llum intensa nega flors i camps, ara madurs i demà segats.
De mica en mica els paisatge varia amb el lent constant de la natura i la mà impacient de l'home. Perquè els dies i les hores avancen, mal ens pesi, i de mica en mica anem arribant a allà on la voluntat o el fat ens mena.

divendres, 22 de juny del 2012

música

Res millor que un bon concert de swing ahir per celebrar el dia de la música.
La música, que amanseix les feres i ressuscita els morts.

dimarts, 12 de juny del 2012

mirada (ii)

Mirar les coses pel costat positiu no vol dir oblidar que hi ha un costat negatiu.
Plou, i tindrem aigua i els camps verds. Però és una tocada de nassos tanta pluja insistent.
Les esquerres sembla que tornen a la política francesa. Però el mercat continua desbocat per instruccions que només segueixen la màxima de l'egoisme.
Espanya tindrà crèdit (?!). Però que et deixin diners per pagar els deutes no és un crèdit sinó un rescat.

dimecres, 6 de juny del 2012

mirada (i)

"Canviar el sentit de la mirada és ja començar a canviar el món" diu ell.
La llàstima és que pocs en fan cas i masses s'entesten a continuar-se inundant amb la superficialitat de discussions absurdes i estèrils.
Cal anar a observar d'on ve la fuita per poder reparar les canonades.

diumenge, 3 de juny del 2012

diumenge


Llevar-se de bon matí i anar a trobar a Déu
amb la feina feta.
Obrir finestres i sentir l'aire fresc de la pluja
després de dies de calor exagerada.
Preparar un bon rostit i omplir la casa d'aromes.
Seure a l'estudi i defugir al diari notícies d'economia,
esports i política fins a trobar una bona entrevista.

Cercar la pau.
        Trobar-la.

dijous, 31 de maig del 2012

tirants i sandàlies


El bon temps ha arribat.
I hem tret a passejar tirants i sandàlies.
Hem aparcat jaquetes i cerquem terrasses
per gaudir del sol i de l'aire.

El bon temps ha arribat.
I sortim al carrer a entomar llum i galvana
potser per fer més passadora
la realitat que ens empara.

dilluns, 28 de maig del 2012

nord

Des de fora a voltes em sembla que el govern ha perdut el nord.
Com un pare que respon amb violència quan se sent superat per l'emancipació del fill a qui abans no ha sabut o pogut donar el suport que convenia.
Perquè no anem bé, quan són les entitats privades les que estableixen la xarxa principal de suport als més desfavorits.
No anem bé, quan els que ens han de protegir actuen contra nostra.

Sort n'hi ha que el país encara està ple de gent que, enllà de l'acció pública, sap actuar amb bona consciència.

dijous, 10 de maig del 2012

exèrcits

Ahir, passant per Ginebra, vaig veure en un plafó d'informació d'affaires militaires que es feien cursos de tir per jubilats. I em va xocar, com sempre que em paro a mirar aquests plafons d'informació que hi ha a cada poble suís.
Aleshores em va venir al cap Catalunya, el nostre petit país. I em va horroritzar pensar que, si mai aconseguim l'oficialitat, hi haurà qui en voldrà una, d'institució d'aquest tipus. Em va horroritzar tant, que vaig caure en la trampa de pensar que valia més continuar en l'anonimat i poder carregar la culpa de la institució als que no són del nostres.
Perquè, ai las!, no vaig creure possible que ens deixessin oficialitzar un país de la nostra mida pacifista i sense exèrcit.
Deu ser la lectura de l'actualitat que m'ha fet perdre el costum de somniar...

dijous, 3 de maig del 2012

imatge

"Passons au peintre d'avoir omis quelques beautés ; mais en quoi il n'a pas fait moins de tort à ton visage, c'est d'avoir omis les défauts. [...] car ce n'est pas seulement de tes beautés que je suis amoureux, mais de toi tout entière telle que tu es."

          Jean-Jacques Rousseau, Julie ou la Nouvelle Héloïse, II, l. XXV

No és d'ara la invenció del retocs ni les queixes d'alguns contra l'ús superficial que es fa de la imatge.
Perquè és només en les ferides que s'inscriu el pas del temps.

dilluns, 30 d’abril del 2012

esperar

Diuen que n'hi ha que en tenim molta, de paciència, però amb tot hi ha dies que penso que hauríem de venir al món amb un sac ben ple a sota el braç.
Perquè les clarianes duren tan poca estona que no et donen temps de gaudir-ne, les nuvolades tornen i la pluja les acompanya, i quan ens pensàvem que les coses començarien a canviar, la natura, que és sàvia, ens indica que només amb paciència s'aconsegueix la ciència i que ens cal tornar a aprendre a esperar.

dimecres, 25 d’abril del 2012

petites rutines

Avui he tornat a badocar per la ciutat. He deixat el tramvia a l'inici del centre i l'he creuada a peu, passant pel llac i la vieille ville, per anar a buscar el parc de Bastions i la biblioteca.
He tornat a passejar la vista per carrers coneguts, he trepitjat les llambordes mal posades, he pujat i baixat els pendents pronunciats.
Sota un cel gris, he observat cignes capcots a l'aigua, tulipes esbatanades i arbres encara per brostar al costat de castanyers de fulla ja grossa.
Al parc ja no hi queden arbres florits i així es fa estrany, pensant que som més enllà de Sant Jordi, veure el Jura i el Salève com a teló de fons encara més que enfarinats.

dilluns, 23 d’abril del 2012

sant jordi

I arriba un altre Sant Jordi lluny de la festa. Més ventós, fred i humit del que és usual. I les roses no han sortit als carrers, encara poblats de tulipes; i els llibres han quedat als prestatges d'escollides llibreries de la ciutat enllà. El poble, encara amb la ressaca de la jornada electoral, no s'ha assabentat que avui és diada assenyalada.

diumenge, 22 d’abril del 2012

clarianes

Aquesta setmana quan s'han obert clarianes entre els núvols densos i foscos han estat tan espectaculars que feien més passador el fred i la mullena.

dijous, 19 d’abril del 2012

vida


Aprendre a escoltar en el record
per fer, en l'absència, la presència més forta,
en el dubte, el consell segur,
en l'enyor, trobar conhort.

Transmetre als que vindran
tot el que ell era, i transmetent
comunicar i fer-lo viu en ells
com ho és en tu cada dia.

dimarts, 17 d’abril del 2012

resignació


Vet aquí un escriptor
que un dia va decidir
no tornar a escriure mai més
perquè es va adonar
que tot el que escrivia
ja ho havia escrit
algun altre escriptor molt més notable
abans que ell.

dilluns, 16 d’abril del 2012

correctors

Avui, en entrar al bloc, he vist dues errades flagrants en el text que vaig escriure ahir. M'he desconegut tant que m'he preguntat si és que els automatismes informàtics havien recorregit el que jo havia escrit correctament. Però després he pensat que podria ser que el meu cap espès n'hagués estat la causa. Perquè el que està clar és que la darrera revisió va ser meva, per tant, n'he d'assumir la culpa, hi hagin intervingut o no agents externs.
Com l'altre dia que, en revisar un text, em van fer notar que el que jo tenia escrit com a "peix sec" en la versió primera s'havia convertit en "peix sex" en el document que havia fet arribar com a esbós. Evidentment no vaig ser jo qui va esmenar la plana al peix, però sí que vaig ser jo qui va enviar el text sense tornar-lo a repassar.
Un cop apresa la lliçó us aconsello que aneu amb compte i desconfieu de presumptes ajudants informàtics.

diumenge, 15 d’abril del 2012

abril

Si seguim les dites populars, abril és un bon mes per l'aigua. El que no queda tan clar és que sigui un mes pel fred. Tradicionalment ho era el març. Però el temps que tot ho capgira perquè de les excepcions en pervingui la tradició ha decidit enguany presentar-nos, després d'un hivern extremadament sec, una primavera regada i temperatures baixes que fan del passeig un esforç agradable si és amb impermeable i guants, i del Jura una muntanya que es lleva blanca i se'n va a dormir grisenca presidint els colors esclatants de les plantes sota la boirina d'aigua.
Però tot és bo, perquè les deus estaven assedegades.

divendres, 13 d’abril del 2012

voluntat




Hi ha gent que, per sobre de tot, s'hi esforça.
Intenta construir amb el seu gest un món millor.

Només cal que els fem costat.
Que no quedin sols en la lluita davidiana que es proposen.

dijous, 29 de març del 2012

vaga

Fins avui no he fet mai vaga perquè mai he estat totalment d'acord amb l'actitud maniquea dels sindicats (ells són els bons i la resta, dolents a vèncer). I avui tampoc en faré perquè visc a França i per tant no em pertoca.
Però si treballés a Catalunya, potser avui trencaria per primer cop la meva actitud relativista i aniria a la feina per estar de braços plegats. O a la manifestació, per tal d'engreixar el número de gent descontenta amb l'actitud de polítics, economistes i sindicats. I intentaria fer una pancarta ben grossa on es llegís la causa de la meva protesta. Perquè per mi no es tracta de lluitar contra la patronal o els polítics o el veí que hem designat per gestionar els interessos de tots en aquests moments difícils. Per mi es tracta de deixar clar que

NO VOLEM QUE S'IMPOSI UN NOU DÉU QUE NOMÉS AFAVOREIX 
UNS POCS ESCOLLITS AIXAFANT ELS MÉS FEBLES

Però tenint clar que escrivint i portant la pancarta a la manifestació no faig prou i que convé que quan torni a casa treballi (sí, treballi!) perquè, en la mesura de les meves possibilitats, cadascuna de les paraules que he escrit esdevinguin petites gotes d'esperançadora realitat.

dissabte, 17 de març del 2012

poesia catalana


Avui, 17 de març, és el dia de la poesia catalana a Internet. És tan difícil triar la que més ens agrada, que n'hem cercat una de diferent. Perquè ciències i lletres es troben en l'examen poètic de la vida. I perquè el català és llengua de ciència i de lletra des de bon principi.


Nocturn de Cracòvia i Praga

                                                               A Copèrnic i Kepler 

      Tot més clar si gira tot entorn del sol.
     Esfera, políedre, esfera...: òrbites, planetes.
     Jo estimava el cercle, escoltava les esferes,
     he sentit grinyols i he trobat el·lipses.

... o pura indiferència?: flamarejar sense cap ull, arroentar 
sense cap pell, rugir en una mètrica d'espai inconscient,
cremar per pur i simple perquè sí, sense sentit i sense
absurd, sense bé, sense mal ...

     Tot més trist si no sóc centre?
     Tant se val. Déu sap on sóc.

... I tu voldries de vegades ser dur com la pedra: immutable i
tranquil, indiferent i sòlid, perdurable; pressenteixes que el 
camí de sorra no té final...

      Qui apunyalà la simetria? La pedra
     no fa un arc, fa una paràbola.
     El fred és una dansa de políedres i fiblades.
     La calor és un martelleig d'esferes diminutes.

                                                       David Jou, Les escriptures de l'Univers

dijous, 15 de març del 2012

Mafalda

Jo també vaig llegir mil i una vegades l'exemplar vell i trencat de Mafalda que corria -i encara corre, espero!- per Cantoni. I recordo que era petita i el pare em va dir: "No l'entendràs!", quan va veure que l'agafava de la lleixa; i que amb la Judit ens barallàvem per veure qui l'agafava abans d'anar a dormir, si no és que rèiem una al costat de l'altra compartint la lectura.
I no entenia, és cert, per què el globus terraqüi estava cap per avall, o per què la mare de Mafalda era tan toixa i la Susanita tan bleda. Però tornar-hi, un cop i un altre, em va ajudar a entendre mica en mica el món i la història; la política i la humanitat. A perdre la innocència abans d'hora però a conservar sempre l'instint de denúncia d'iniquitat.
Jubilant-la amb només deu llibres, Quino va fer que haguéssim de rellegir una i altra vegada les mateixes vinyetes -com jo l'únic exemplar que teníem a casa. I així va fer escola. Perquè només és rellegint una i altra vegada que es pot arribar, no sols a copsar el veritable sentit i significat de les paraules, sinó a gravar-ne les lectures i fer-ne fe de vida.

dimecres, 14 de març del 2012

llibres i preus (i)

Dilluns vaig llegir que els alemanys havien tombat els francòfons:  visca el lliure mercat, la pela i la competència. I avui, que els petits cerquen sortides: campi qui pugui, no esperis que els altres et solucionin la vida i si no, paga.
I el més trist és que, llegeixes, llegeixes, i no saps si és bo o és dolent. Hi ha molta lletra petita, desconeixes les variables i et sents perdut en un món vast.

dimarts, 28 de febrer del 2012

llibres i preus

El proper 11 de març els suïssos votaran en referèndum, entre altres coses, a favor o en contra d'una llei per fixar el preu dels llibres. Suïssa és complexa en aquest sentit: dividida en tres mercats força independents entre ells (ai las! poques vegades anomenen la quarta llengua) el volum del quals depèn bàsicament de la importació, l'entrada d'Internet i de grans superfícies llibreteres amb seu als països exportadors fa que els petits comerços es queixin de competència deslleial i insostenible alhora que els compradors ho facin per preus comparativament molt alts.
Pel que he pogut entendre el problema rau bàsicament en les taxes d'importació i costos d'intermediaris que ha d'assumir el preu final del llibre venut pel llibreter tradicional i que, en canvi, el hòlding internacional pot trampejar amb compres globals per part de la casa mare francesa, alemanya o italiana.
Però enmig del guirigall economicopoliticocultural, al qual no entraré,  el que vull destacar és, per començar, que sigui el poble qui prengui la decisió i no el mercat (déu suprem totpoderós) ni els polítics perduts entre amo teòric (el poble) i amo real (el mercat). I que en la discussió aparegui la cultura com a valor, i no només del llibre sinó també del llibreter. Que biblioteques i escriptors prenguin la paraula, i mestres i lectors, i sigui escoltada, i que els diaris, carrers i autobusos en vagin plens, perquè arreu hi ha propaganda a favor o en contra de la llei.
No cal dir que espero que guanyi l'aposta per preservar la cultura, de la mateixa manera que un dia no fa gaire els ginebrins van optar per preservar la conciliació familiar i no van permetre que els comerços obrissin més hores. Els estrangers han d'aprendre a anar a comprar abans de les 7 de la tarda o de les 6, els dissabtes!

dimecres, 22 de febrer del 2012

estar-se

En una Europa en què noves lleis ens fan estar de molt del que fins ara crèiem imprescindible comença una nova Quaresma.
En aquest context, podrem retrobar el preu real de cada cosa que amb l'opulència havíem esborrat?
Sabrem descobrir el què és essencial i deixar-nos d'accessoris banals?
Retrobarem la pau dels humils i la felicitat dels justos ajudant a dibuixar un nou marc de valors?
Recuperarem vells hàbits per bastir nou un bell món o seran bells hàbits per vestir de nou un món vell?

dimarts, 21 de febrer del 2012

anunci




Aspirant a escriptor presta
el seu art d'unir belles paraules
a aquell qui necessiti llegir
la pròpia vida per comprendre-la.

divendres, 17 de febrer del 2012

societats, diners i perdó

A diferència de casa nostra, els alemanys no paren --i no només fiscalia, sinó i sobretot periodistes-- fins que arriben al fons de la qüestió.
I n'informen a l'opinió pública de tal manera que als polítics maculats de mica en mica se'ls arracona, se'ls fa caure en contradiccions, se'ls descobreixen les taques i al final se'ls obliga a prendre mesures dràstiques.
Si sabeu alemany, fixeu-vos quina minuciositat de recerca i informació pública:
http://www.sueddeutsche.de/app/infografiken/tools/zeitleiste/?appID=wulff

Llegint-ho, a mi em vénen al cap dues imatges: la d'una ministra i unes vacances a Menorca --no recordo ara com va acabar... deu ser simptomàtic!--,  i la d'un debat a la televisió pública en què, quan un dels candidats novells al congrés denunciava la classe dels viatges en pont aeri, els avesats responien que no els deixaven fer d'altra manera. I va quedar aquí!; perquè no ho van preguntar a la població que els paga sinó a l'empresa que els subvenciona i que la justícia no ha posat mai en entredit.

Potser és aquest el punt que ens diferencia de la societat alemanya: la societat espanyola es pensa que els diners del país els genera una màquina fantàstica a qui han de donar gràcies perquè els en doni quan tenen la sort que els toqui la loteria; en canvi, la societat alemanya té molt clar que els diners del país els origina la suor del seu esforç.
Conseqüentment, els alemanys jutgen --en l'opinió pública, a les urnes i als tribunals-- tot aquell que gestiona i fa ús del diner públic. Els espanyols, en canvi, aplaudeixen aquell que els pugui afavorir millor en la repartició dels diners a la pròpia butxaca.
És el que diferencia el perdó catòlic de la freda i crua condemna protestant. L'alegria de viure dels meridionals, on qui dia passa, any empeny; contra la severitat moral dels nòrdics.
Qui diu que el cristianisme no ha modelat la societat europea?

dimecres, 15 de febrer del 2012

avui


Ha tornat la neu, i amb la neu les temperatures al voltant dels zero graus.
I he anat a Gex a renovar el carnet de la biblioteca per demà poder renovar els de Ginebra.
Sí, ja fa un any que vivim a St Genis.
Qui ho havia de dir quan el Xavi va marxar ara fa cinc anys de Via Alexandra!
No ens podem queixar, però a vegades costa habituar-s'hi...

diumenge, 12 de febrer del 2012

fred


Avui hem anat a Versoix, a veure l'efecte del vent del nord al llac Léman.
Feia tant fred que les fotos, fetes amb guants, es torçaven. L'espectacle de gel i blaus era impressionant i l'aigua continuava embravida.  Els cignes i els ànecs s'hi movien, però --suposo que per no glaçar-se.

dimecres, 8 de febrer del 2012

Si de noiet

Si de noiet delia l'hora malva
I amb ull plorós cercava el no-sé-què,
I d'un mur tosc, la font i el verd d'un àlber
Bastia el clos d'on clamava una fe;

Si de fadrí fugia a punta d'alba
I anava al mar o al bosc sense voler,
Mes amb l'orgull que el cor de raça salva
Reia de foll o llanguia d'un re,

I era feliç, i trist, ensems, d'ençà
Que só granat el deler no em reposa
I, ple d'enyors, dins una estança closa,

D'un arbre en ment faig paisatge llunyà,
O de ponents perduts un cel més clar
On juguen sol i estels amb núvols rosa.

J. V. Foix, Sol i de dol

dissabte, 4 de febrer del 2012

dimecres, 1 de febrer del 2012

ciutat

Veus a través de la finestra que el paisatge conegut la neu l'ha canviat.

La sala de lectura s'omple de llum clara i aire fred.
La nevada d'ahir avui feta glaç travessa envans.
El vent escampa volves dels arbres que espolsa.
La gent camina amb cura pels camins traçats.

La ciutat sota la neu i el fred sever és un nou espectacle.

dimarts, 31 de gener del 2012

dites casolanes (i)

Sempre s'ha dit que Déu dóna pa a qui no el pot rosegar i si és una dita, vella com és, deu ser per alguna cosa. Potser és perquè les coses no poden ser fàcils.
Així, si no tenim dents però tenim pa, ens hi hem d'esforçar per menjar-nos-el; i si tenim dents però no tenim pa, el valorarem més quan el tinguem.
El cas és aprendre sempre a tenir paciència.

dilluns, 30 de gener del 2012

gener

Un dels mesos llargs de l'any i que costen més de passar, segons diuen les savieses populars, acaba demà sense haver-me donat temps d'adonar-me'n.

diumenge, 29 de gener del 2012

sàbat

       Gaudir la calma


       sol d'hivern

       mar blava

       diari a les mans

       barca fondejada

divendres, 27 de gener del 2012

accents

Són petites traces que modifiquen, defineixen, determinen i diferencien.
Podem oblidar-los, errar-los, encertar-los, corregir-los; però no podem deixar d'escriure'ls per evitar l'error o perquè les eines que tenim a les mans no ens ho fan fàcil.
Amb quin exemple exigirem després als més menuts que s'hi esforcin?