dissabte, 17 de març de 2012

poesia catalana


Avui, 17 de març, és el dia de la poesia catalana a Internet. És tan difícil triar la que més ens agrada, que n'hem cercat una de diferent. Perquè ciències i lletres es troben en l'examen poètic de la vida. I perquè el català és llengua de ciència i de lletra des de bon principi.


Nocturn de Cracòvia i Praga

                                                               A Copèrnic i Kepler 

      Tot més clar si gira tot entorn del sol.
     Esfera, políedre, esfera...: òrbites, planetes.
     Jo estimava el cercle, escoltava les esferes,
     he sentit grinyols i he trobat el·lipses.

... o pura indiferència?: flamarejar sense cap ull, arroentar 
sense cap pell, rugir en una mètrica d'espai inconscient,
cremar per pur i simple perquè sí, sense sentit i sense
absurd, sense bé, sense mal ...

     Tot més trist si no sóc centre?
     Tant se val. Déu sap on sóc.

... I tu voldries de vegades ser dur com la pedra: immutable i
tranquil, indiferent i sòlid, perdurable; pressenteixes que el 
camí de sorra no té final...

      Qui apunyalà la simetria? La pedra
     no fa un arc, fa una paràbola.
     El fred és una dansa de políedres i fiblades.
     La calor és un martelleig d'esferes diminutes.

                                                       David Jou, Les escriptures de l'Univers