dijous, 29 de març del 2012

vaga

Fins avui no he fet mai vaga perquè mai he estat totalment d'acord amb l'actitud maniquea dels sindicats (ells són els bons i la resta, dolents a vèncer). I avui tampoc en faré perquè visc a França i per tant no em pertoca.
Però si treballés a Catalunya, potser avui trencaria per primer cop la meva actitud relativista i aniria a la feina per estar de braços plegats. O a la manifestació, per tal d'engreixar el número de gent descontenta amb l'actitud de polítics, economistes i sindicats. I intentaria fer una pancarta ben grossa on es llegís la causa de la meva protesta. Perquè per mi no es tracta de lluitar contra la patronal o els polítics o el veí que hem designat per gestionar els interessos de tots en aquests moments difícils. Per mi es tracta de deixar clar que

NO VOLEM QUE S'IMPOSI UN NOU DÉU QUE NOMÉS AFAVOREIX 
UNS POCS ESCOLLITS AIXAFANT ELS MÉS FEBLES

Però tenint clar que escrivint i portant la pancarta a la manifestació no faig prou i que convé que quan torni a casa treballi (sí, treballi!) perquè, en la mesura de les meves possibilitats, cadascuna de les paraules que he escrit esdevinguin petites gotes d'esperançadora realitat.

dissabte, 17 de març del 2012

poesia catalana


Avui, 17 de març, és el dia de la poesia catalana a Internet. És tan difícil triar la que més ens agrada, que n'hem cercat una de diferent. Perquè ciències i lletres es troben en l'examen poètic de la vida. I perquè el català és llengua de ciència i de lletra des de bon principi.


Nocturn de Cracòvia i Praga

                                                               A Copèrnic i Kepler 

      Tot més clar si gira tot entorn del sol.
     Esfera, políedre, esfera...: òrbites, planetes.
     Jo estimava el cercle, escoltava les esferes,
     he sentit grinyols i he trobat el·lipses.

... o pura indiferència?: flamarejar sense cap ull, arroentar 
sense cap pell, rugir en una mètrica d'espai inconscient,
cremar per pur i simple perquè sí, sense sentit i sense
absurd, sense bé, sense mal ...

     Tot més trist si no sóc centre?
     Tant se val. Déu sap on sóc.

... I tu voldries de vegades ser dur com la pedra: immutable i
tranquil, indiferent i sòlid, perdurable; pressenteixes que el 
camí de sorra no té final...

      Qui apunyalà la simetria? La pedra
     no fa un arc, fa una paràbola.
     El fred és una dansa de políedres i fiblades.
     La calor és un martelleig d'esferes diminutes.

                                                       David Jou, Les escriptures de l'Univers

dijous, 15 de març del 2012

Mafalda

Jo també vaig llegir mil i una vegades l'exemplar vell i trencat de Mafalda que corria -i encara corre, espero!- per Cantoni. I recordo que era petita i el pare em va dir: "No l'entendràs!", quan va veure que l'agafava de la lleixa; i que amb la Judit ens barallàvem per veure qui l'agafava abans d'anar a dormir, si no és que rèiem una al costat de l'altra compartint la lectura.
I no entenia, és cert, per què el globus terraqüi estava cap per avall, o per què la mare de Mafalda era tan toixa i la Susanita tan bleda. Però tornar-hi, un cop i un altre, em va ajudar a entendre mica en mica el món i la història; la política i la humanitat. A perdre la innocència abans d'hora però a conservar sempre l'instint de denúncia d'iniquitat.
Jubilant-la amb només deu llibres, Quino va fer que haguéssim de rellegir una i altra vegada les mateixes vinyetes -com jo l'únic exemplar que teníem a casa. I així va fer escola. Perquè només és rellegint una i altra vegada que es pot arribar, no sols a copsar el veritable sentit i significat de les paraules, sinó a gravar-ne les lectures i fer-ne fe de vida.

dimecres, 14 de març del 2012

llibres i preus (i)

Dilluns vaig llegir que els alemanys havien tombat els francòfons:  visca el lliure mercat, la pela i la competència. I avui, que els petits cerquen sortides: campi qui pugui, no esperis que els altres et solucionin la vida i si no, paga.
I el més trist és que, llegeixes, llegeixes, i no saps si és bo o és dolent. Hi ha molta lletra petita, desconeixes les variables i et sents perdut en un món vast.