dijous, 29 de març de 2012

vaga

Fins avui no he fet mai vaga perquè mai he estat totalment d'acord amb l'actitud maniquea dels sindicats (ells són els bons i la resta, dolents a vèncer). I avui tampoc en faré perquè visc a França i per tant no em pertoca.
Però si treballés a Catalunya, potser avui trencaria per primer cop la meva actitud relativista i aniria a la feina per estar de braços plegats. O a la manifestació, per tal d'engreixar el número de gent descontenta amb l'actitud de polítics, economistes i sindicats. I intentaria fer una pancarta ben grossa on es llegís la causa de la meva protesta. Perquè per mi no es tracta de lluitar contra la patronal o els polítics o el veí que hem designat per gestionar els interessos de tots en aquests moments difícils. Per mi es tracta de deixar clar que

NO VOLEM QUE S'IMPOSI UN NOU DÉU QUE NOMÉS AFAVOREIX 
UNS POCS ESCOLLITS AIXAFANT ELS MÉS FEBLES

Però tenint clar que escrivint i portant la pancarta a la manifestació no faig prou i que convé que quan torni a casa treballi (sí, treballi!) perquè, en la mesura de les meves possibilitats, cadascuna de les paraules que he escrit esdevinguin petites gotes d'esperançadora realitat.

2 comentaris:

judit Arans ha dit...

jo sí que he fet vaga i també he anat a la manifestació. Potser sí que els sindicats no ho estan fent bé, però mentre no hi hagi una altra manera de protestar i lluitar pacífica i organitzadament contra aquest monstre capitalista que ja s'ha menjat els nostres polítics... Continuaré participant-hi des de dins, que és l'única via per poder-ne canviar el funcionament. Evidentment això no m'eximeix d'intentar cada dia no afavorir la maquinària capitalista amb els meus actes

Xavier ha dit...

M'agrada el lema proposat! Jo també confio que algun dia polítics i sindicats deixin de fer demagògia populista absurda i que es treballi per convertir-nos en ateus d'aquest nou Déu omnipresent sense haver de necessitar ser-ne iconoclastes.