societats, diners i perdó

A diferència de casa nostra, els alemanys no paren --i no només fiscalia, sinó i sobretot periodistes-- fins que arriben al fons de la qüestió.
I n'informen a l'opinió pública de tal manera que als polítics maculats de mica en mica se'ls arracona, se'ls fa caure en contradiccions, se'ls descobreixen les taques i al final se'ls obliga a prendre mesures dràstiques.
Si sabeu alemany, fixeu-vos quina minuciositat de recerca i informació pública:
http://www.sueddeutsche.de/app/infografiken/tools/zeitleiste/?appID=wulff

Llegint-ho, a mi em vénen al cap dues imatges: la d'una ministra i unes vacances a Menorca --no recordo ara com va acabar... deu ser simptomàtic!--,  i la d'un debat a la televisió pública en què, quan un dels candidats novells al congrés denunciava la classe dels viatges en pont aeri, els avesats responien que no els deixaven fer d'altra manera. I va quedar aquí!; perquè no ho van preguntar a la població que els paga sinó a l'empresa que els subvenciona i que la justícia no ha posat mai en entredit.

Potser és aquest el punt que ens diferencia de la societat alemanya: la societat espanyola es pensa que els diners del país els genera una màquina fantàstica a qui han de donar gràcies perquè els en doni quan tenen la sort que els toqui la loteria; en canvi, la societat alemanya té molt clar que els diners del país els origina la suor del seu esforç.
Conseqüentment, els alemanys jutgen --en l'opinió pública, a les urnes i als tribunals-- tot aquell que gestiona i fa ús del diner públic. Els espanyols, en canvi, aplaudeixen aquell que els pugui afavorir millor en la repartició dels diners a la pròpia butxaca.
És el que diferencia el perdó catòlic de la freda i crua condemna protestant. L'alegria de viure dels meridionals, on qui dia passa, any empeny; contra la severitat moral dels nòrdics.
Qui diu que el cristianisme no ha modelat la societat europea?