dijous, 10 de maig del 2012

exèrcits

Ahir, passant per Ginebra, vaig veure en un plafó d'informació d'affaires militaires que es feien cursos de tir per jubilats. I em va xocar, com sempre que em paro a mirar aquests plafons d'informació que hi ha a cada poble suís.
Aleshores em va venir al cap Catalunya, el nostre petit país. I em va horroritzar pensar que, si mai aconseguim l'oficialitat, hi haurà qui en voldrà una, d'institució d'aquest tipus. Em va horroritzar tant, que vaig caure en la trampa de pensar que valia més continuar en l'anonimat i poder carregar la culpa de la institució als que no són del nostres.
Perquè, ai las!, no vaig creure possible que ens deixessin oficialitzar un país de la nostra mida pacifista i sense exèrcit.
Deu ser la lectura de l'actualitat que m'ha fet perdre el costum de somniar...