dimarts, 2 d’octubre de 2012

onada


Feia temps que teníem pendent de veure Die Welle (2008)
Ahir la vam anar a veure en francès al teatre del poble.
Molt bona pel·lícula. Molt ben feta.
Surts qüestionant-te fins a quin punt som capaços de perdre el control de la situació, quan ens deixem portar per la joia de l'embat de les ones.
Fins a quin punt podem perdre el nord i esdevenir excloents en reafirmar una col·lectivitat.
La línia és molt fina, i es pot trepitjar sense ser-ne conscients.

La Catalunya que volem construir ha de ser monolingüe o bilingüe?
Si és monolingüe, caurem en l'exclusió de part de la població que avui és Catalunya?
Si és bilingüe, perdrem la identitat lingüística i cultural que ens defineix?
Definir sense excloure, integrar sense perdre: equilibri que requereix habilitat, voluntat, objectivitat i grans dosis de criticisme constructiu per part de tots.
Disposats a trencar-nos-hi les banyes?

1 comentari:

Xavier ha dit...

Important que ens hi trenquem les banyes! La línia és realment molt fina però marca la diferència entre una societat madura i una societat amb prejudicis. O com acostumem a dir, entre el seny i la rauxa (necessaris tots dos en la bona mesura).