Per visitar les runes d'un castell, res millor que un toc de boira per tal d'afigurar-nos els amors i les aventures que s'hi vivien quan era sencer i habitat. Perquè la boira, amb la seva pàtina blanca, dóna un to fantasmagòric a allò que toca, i esborra les marques que el nostre cervell necessita per reconèixer la realitat.
En català, enviem a escampar la boira a aquell que ens fa nosa, o ens n'anem a escampar la boira quan necessitem aire per poder veure-hi clar.
Amb tot, n'hi ha a qui els agrada la boira, la pàtina d'incertesa que aporta, viure en mons irreals. De la mateixa manera que n'hi ha que devoren llibres de ficció i d'altres que prefereixen la crua realitat de l'assaig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada