dimecres, 19 de maig de 2010

soledat








El sol brilla 
com si res hagués passat,
però el cor no canta 
com faria altres vegades.

La tristesa somorta
s'ha ensenyorit del pou
i et fa mirar el sol 
des d'una altra posada.

La bellesa de la llum
no esdevé esclat de joia;
un no saber què tens
                   sabent què tens
t'estanca.

                            EAP

1 comentari:

Ester V ha dit...

...en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera...