fanatisme

He rebut un correu d'aquests redigirits a multituds que corren per Internet sobre el fanatisme. I si bé els exemples històrics que es donen com a premisses són vàlids, la conclusió resultant és perillosament tendenciosa, considero. Perquè el fanatisme pot venir per tots costats. També per part dels que assenyalen els altres com a fanàtics. (Fixem-nos, si no,  en els que des de Madrid ens titllen de nacionalistes sense tenir en compte que ells també ho són.) 
Cal ser molt savi i ponderat per a poder destriar el gra de la palla i les generalitzacions no hi ajuden mai. La societat no es regeix científicament i cridar tempesta pot provocar la tempesta, encara que de bon principi no hi hagués ni un sol núvol, si la gent es deixa convèncer i guanyar per la por a tempesta i oblida que la tempesta només era una de moltes possibilitats.
Que surti el sol (per cert, gran llibre publicat per La Campana de Peres) també depèn de si donem, o no, a les tempestes més importància de la que tenen.