Asseguda al tramvia, camí de casa.
Entren dos Hohner vells i amenitzen la jornada, sonors i lleugers talment Stradivarius, en les mans àgils de dos zíngars de cara somrient i pell colrada.
El viatge esdevé lluminós i la cortina d'aigua ja no mulla les imatges durant tres parades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada