Tot just fa un parell de dies a l'aeroport de Zuric mentre esperàvem el vol que ens havia de dur a Vancouver, pensava que de moments morts en tenim una pila, a la vida.
Però l'espai que ens hostatjava ho feia tot menys difícil. Perquè la fantàstica arquitectura de l'edifici donava aire i motius de contemplació, i la contemplació omple de sentit l'espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada