divendres, 30 de setembre de 2011

comparatives

Per què per dir que un és bo s'ha de mesurar respecte l'altre?
Sí bé és cert que, per molt que no vulguis, sempre hi ha llistes, les de la literatura catalana han tendit sovint a ser massa estretes de mira.
Potser ens han fet creure --i hem cregut!-- que el nombre de bons autors havia de ser relatiu al nombre de possibles lectors i així hem enxiquit la mirada i esborrat noms que molt o poc comptaven per a d'altres.
Per sort, però, el dia de l'efemèride ens tornem generosos i, per tal de celebrar, traiem pit i ens omplim la boca dels que fins ara no gosàvem anomenar per si de cas ens renyava algú.
I és aleshores quan ens adonem que l'instint que hem soterrat sota la teoria no ens enganya. 
--Jo, a casa des de ben petita he sentit a parlar de Màrius Torres, de Josep M. de Sagarra, de Ferran de Pol, i de tants d'altres, que en canvi a les aules sovint només he sentit anomenar de passada.