Sí bé és cert que, per molt que no vulguis, sempre hi ha llistes, les de la literatura catalana han tendit sovint a ser massa estretes de mira.
Potser ens han fet creure --i hem cregut!-- que el nombre de bons autors havia de ser relatiu al nombre de possibles lectors i així hem enxiquit la mirada i esborrat noms que molt o poc comptaven per a d'altres.
Per sort, però, el dia de l'efemèride ens tornem generosos i, per tal de celebrar, traiem pit i ens omplim la boca dels que fins ara no gosàvem anomenar per si de cas ens renyava algú.
I és aleshores quan ens adonem que l'instint que hem soterrat sota la teoria no ens enganya.
--Jo, a casa des de ben petita he sentit a parlar de Màrius Torres, de Josep M. de Sagarra, de Ferran de Pol, i de tants d'altres, que en canvi a les aules sovint només he sentit anomenar de passada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada