dijous, 29 de desembre de 2011

llindar

Tornes al petit país i veus que les coses han canviat. Que els carrers són més bruts, els cotxes més deixats, les botigues menys plenes, la conversa no tan alegre. Des de juliol que no hi venies  i si fins ara cada cop que hi eres et preguntaves on era la famosa crisi, ara confirmes que tenies raó quan un racó de la consciència t'assenyalava que no havíem après res si ens pensàvem que cobrant l'atur podíem continuar vivint al mateix ritme desenfrenat i pensar que algú altre ho solucionaria.
Però amb tot et sap greu veure el llindar on hem arribat i t'adones que si la reflexió dels agents socials no canvia, si no ens adonem que tots en som culpables i, per tant, responsables, que canviar les coses depèn de cada petit gest del dia a dia, el malestar no es convertirà en lliçó revulsiva sinó en font de populismes perillosos.