dimarts, 4 de juny del 2013

revolució












Les flors, cansades d'esperar el sol que encara li costa, han decidit fer via soles.

3 comentaris:

Meritxell ha dit...

Bueno, deixant simbolismes a banda, jo em referia a les flors com a element de la natura ( ésser viu ) i la natura sempre tira endavant, passi el que passi. Es com quan un desvia una riera natural d’aigua, tard o d’hora l’aigua tornarà a circular pel mateix lloc.



A això em referia com a instint de supervivència i com bé dius, això no és revolucionari sino natural (i crec que hi podem trobar també molta bellesa en aquest “tirar endavant de la natura” ja que la natura és bella per a ella mateixa, un desert, unes pedres, un riu, un mar, un arbre, unes flors, etc..tots tenen la seva bellesa particular).



Si enlloc de flors ens imaginem persones, doncs depèn.



Poder aquí no hi estaria massa d’acord. No sòc partidaria de revolucions socials. Si del que parles és d’un canvi de focalització i iniciativa personal, això, per a mi no és revolucionari sinó lògic i coherent -un canvi o gir personal degut a esgotament no és revolucionari sino natural com unes flors que intenten obrir-se camí, i per tant, justificat. Si pel contrari et refereixes a revolucions globals…crec que la realitat social que vivim és molt complexe i segons quines “revolucions” de les qual es parla continuament hi hauria molt a discutir. Per tant, no sé si m’hi uniria…..:)



ester ha dit...

El comentari de la Meritxell ve del següent diàleg encetat a facebook:

Meritxell: "jo d'això en dic supervivència no revolució.
dimarts a les 20:33 "

Ester Arans: "tot depèn de com es miri: si bé tota revolució neix de l'instint de supervivència, no tot instint de supervivència és revolucionari. I qui diu flors, diu persones... que cansades... fan via pel seu compte. T'uneixes a la revolució per crear quelcom de bell enmig del mal temps?"
Fa 15 hores

Jordi Solà Coll ha dit...


I jo, després de remenar pel teu bloc, he decidit fer-me'n seguidor i posar-lo al meu llistat de blocs. El cert és que hauria comentat totes les
entrades que he llegit. Toca, doncs,
plegats fer via com les flors...