I els anys han anat passant i els canvis han succeït més o menys escrivint-los.
Fins ara fa prop d'un any, quan tornar a casa va significar el retrobament amb un silenci a moments incòmode però sempre necessari per pair el canvi més gran: retornar allà on saps que coneixes i et coneixen per descobrir que ni coneixes ni et coneixen tan bé com tots donem per sabut.
I el cuc encara es fa més imperatiu quan tornes a casa d'una nova trobada amb Maria Barbal, l'escriptora que, humil i tenaç, continua "explicant històries per la necessitat de comprendre-les".
Fa quatre anys la trobava a Alemanya presentant Emma en alemany; avui a La llar del Llibre amb En la pell de l'altre.
No faré comparatives d'auditoris i ciutats. Només diré que n'hem d'aprendre molt encara, i que, gràcies potser a aquest cercle que avui es tanca, torno a encetar fulls en el bloc que un dia vaig obrir a la comunitat.
Hi algú, encara?
2 comentaris:
Sí. Hi ha algú. Salutacions, Ester. :)
:)
Salutacions,Josep!
Publica un comentari a l'entrada