De petits, la tenim tota; però de grans, la perdem.
No sé si és la societat el que ens hi torna, de desconfiats, o la intel·ligència, que en adonar-se del que podríem arribar a ser capaços, fa que desconfiem dels altres.
El cas és que molt sovint ens manca la confiança. Aquell saber refiar-se dels altres, posar-se a les seves mans.
Potser aprenem a confiar en aquell que coneixem, però confiar en el desconegut és una facultat que la societat occidental hem perdut pel camí de la nostra enculturació.
I així és com vivim sovint esporuguits, pensant sempre el pitjor i bloquejant-nos quan perdem el control.
L'experiència, però, per sort, s'encarrega de tant en tant de demostrar-nos que ens equivoquem de mig a mig si ens deixem vèncer per la desconfiança envers l'estrany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada