divendres, 6 d’agost del 2010

costumisme

Malenconia. Wechselhaftes Wetter. Trübe Stimmung. No trobar un lloc, un món. Perduts en la immensitat d'una plana inacabable.
Els caràcters dels protagonistes d'algunes -de moltes- pel·lícules ossis són estranys. Dones grises amb llavis vermells i ulls grossos i lluminosos. Homes mediocres ratllant l'absurd.
Expliquen un món rar, confús, on es busca el ser un mateix en la problemàtica del no-lloc. Pobresa, soledat, mala sort o manca de recursos, lluita desesperada, canvis constants.Recerca d'amor, abandó a mans del primer somriure, incapacitat d'expressió i capacitat malaltissa d'autoferir-se. Famílies trencades, lligams d'amistat.
Drames que no són drames, sinó retrats costumistes postmoderns d'una societat que malda entre el que era i el que no és, entre la pobresa estructural i l'empobriment social.
Uns Länder on els recursos de la reunificació han anat a parar a refer edificis i netejar paisatges, però d'on la població jove ha fugit cridada per les possibilitats enllaminadores del West, i on els que han quedat, sols i vells, no saben com sortir-se'n.