Plantes la llavor, la regues i vigiles, passen els dies, el sol i la pluja, i germina.
La tija treu el cap entre la terra, l'acompanyes amb una estaca, passen els dies, el sol i la pluja, i va creixent de mica en mica.
I un bon dia el capciró es defineix, i el groc fa presència, i s'obre al sol enyoradís un girasol que cerca.
1 comentari:
Tant de temps i encara no estic segur si els girasols miren al sol o s'hi posen d'esquena... Els últims que vaig veure s'hi posaven d'esquena. El nostre el mirava... Estic confós...
Publica un comentari a l'entrada