Així que, a casa, cansats de dependre de bateries modernes que avui potser van però demà potser no, ara hem tornat al telèfon analògic. Sí, aquell que té un cable --però que si és llarg et permet desplaçar l'aparell al sofà-- i no identifica la trucada entrant, però que es pot fer servir sempre i a tota hora.
I jo, amb l'ordinador espatllat, durant sis dies he tornat a agafar ploma, paper i llapis, diccionari físic i bloc de notes. Però avui que torno a la tecnologia punta un cop els problemes s'han solucionat, m'adono que passar a l'analogia en aquest camp és més difícil. Perquè distreu més, alhora que amplia les prestacions.
I és que no totes les tecnologies són comparables. Si bé n'hi ha que són un dispendi innecessari de recursos, d'altres són d'una utilitat considerable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada