divendres, 11 de novembre de 2011

tecnologia

La tecnologia té això, que mentre va bé, tot és més fàcil, però quan s'espatlla, la solució costa més de trobar, si és que n'hi ha alguna que no sigui la de llençar.
Així que, a casa, cansats de dependre de bateries modernes que avui potser van però demà potser no, ara hem tornat al telèfon analògic. Sí, aquell que té un cable --però que si és llarg et permet desplaçar l'aparell al sofà-- i no identifica la trucada entrant, però que es pot fer servir sempre i a tota hora.
I jo, amb l'ordinador espatllat, durant sis dies he tornat a agafar ploma, paper i llapis, diccionari físic i bloc de notes. Però avui que torno a la tecnologia punta un cop els problemes s'han solucionat, m'adono que passar a l'analogia en aquest camp és més difícil. Perquè distreu més, alhora que amplia les prestacions.
I és que no totes les tecnologies són comparables. Si bé n'hi ha que són un dispendi innecessari de recursos, d'altres són d'una utilitat considerable.