dijous, 3 de novembre de 2011

ruta

Una a una van caient les fulles dels arbres, i les branques despullades deixen veure a través. El que era frondós i vistós fins ara deixa pas a la dura realitat de la branca seca. Se'ns obre el paisatge que quedava amagat rere la frondositat, però  una bona pàtina de boira fa impossible albirar res més enllà del nas.
I així estem. Veient com el país, l'estat, la unió, el món, va perdent mica en mica el que fins ara el feia bell i lluminós, i queda sense cap perspectiva de veure-hi més enllà, car sembla que els somnis han fugit i el magma economicista incontrolat desdibuixa les boies que podrien marcar rumb.
I a la deriva enmig de  la tempesta, enfonsats després de tantes esperances frustrades, ens batem en la lluita interna de no saber si deixar passar l'embat o posar ruta a un horitzó a les fosques.

1 comentari:

Rogger ha dit...

dur, però fantàstic
gràcies!