divendres, 28 d’octubre de 2011

escàndol?

Potser és cert que ens escandalitzem amb poca cosa, que no acceptem certes bromes, que tenim la pell molt fina...
Però un senyor que, amb les paraules que diu, prova que té un cert coneixement de la història, hauria de vigilar en pronunciar discursos en públic; potser perquè, coneixent la història, pot comprendre que pot  reobrir ferides, encendre-les o fer anar el debat cap a on, si ho avalués bé, entendria que no l'ha de voler fer anar, precisament perquè és contraproduent a la idea que ell sembla defensar.
Sembla, car, si ho analitzem bé, ja no sabem si la defensa o la critica: la idea d'una Espanya feta a base de forçar voluntats.
Perquè, si els catalans hi som perquè "ens van bombardejar", què els empara ara a continuar obligant-nos a formar part d'allò que no volem ser? I si realment creu que els hauria anat més bé forçant a d'altres, per què han de continuar "convencent-nos" d'estar al mateix vaixell? De fet, ell mateix indica que "es deixi sortir a aquells que ho han de fer".
Només fent ús de les seves paraules, doncs, sense afegir cap altre argument, s'arriba a la conclusió que, tot i l'esforç fet al llarg de la transició i de la democràcia, la unió de les "comunitats històriques" a Espanya ha arribat a un punt en què no s'aguanta per enlloc.

I aquest és, potser, l'escàndol. Perquè no sabem acceptar el fracàs.