dimarts, 4 d’octubre del 2011

veïnatge

Han arribat uns veïns nous. No els he vistos però n'estic segura, perquè al balcó s'ha configurat un nou so de conversa en llengua eslava que he d'afegir al brogit del pati de l'institut, el soroll dels avions i el piular dels ocells que el meu cervell ja tenia naturalitzats.
I és curiós com arriba un punt en què deixem de sentir allò que és rutina i, si no ens hi fixem especialment, només ens trenca la concentració allò que és nou.