bloc

Ja fa dos anys que vaig començar aquesta aventura. Dos anys de tenir una llibreta oberta. De qüestionar-me què escric, quan, com. I no és fàcil, i per això admiro aquells que ho aconsegueixen cada dia, sempre amb temàtiques suggerents, sempre amb el to adequat.
Perquè una de les qüestions que m'obsedeixen és el to i el tema: em mostro poc, em mostro massa; és absurd, és pertinent?
I de fons: el narcisisme. Cal aquest bloc en l'allau contemporani? Quina necessitat hi ha de proclamar aquests neguits? No podria restar silent en el quadern groc?