dimarts, 24 de gener del 2012

fre

Quan l'individu és el centre, estirem la corda de la llibertat individual enxiquint l'espai del sentit comú i el respecte a l'altre.
Els límits de la bona convivència es dilueixen i la societat intervé trencant la suposada llibertat amb normatives.
Però d'alguna manera tothom sap quan comença a fer-se pesat.
No ens aniria més bé si tots, individus i societat, aprenguéssim a frenar abans de fer el ridícul?