divendres, 28 d’octubre del 2011

escàndol?

Potser és cert que ens escandalitzem amb poca cosa, que no acceptem certes bromes, que tenim la pell molt fina...
Però un senyor que, amb les paraules que diu, prova que té un cert coneixement de la història, hauria de vigilar en pronunciar discursos en públic; potser perquè, coneixent la història, pot comprendre que pot  reobrir ferides, encendre-les o fer anar el debat cap a on, si ho avalués bé, entendria que no l'ha de voler fer anar, precisament perquè és contraproduent a la idea que ell sembla defensar.
Sembla, car, si ho analitzem bé, ja no sabem si la defensa o la critica: la idea d'una Espanya feta a base de forçar voluntats.
Perquè, si els catalans hi som perquè "ens van bombardejar", què els empara ara a continuar obligant-nos a formar part d'allò que no volem ser? I si realment creu que els hauria anat més bé forçant a d'altres, per què han de continuar "convencent-nos" d'estar al mateix vaixell? De fet, ell mateix indica que "es deixi sortir a aquells que ho han de fer".
Només fent ús de les seves paraules, doncs, sense afegir cap altre argument, s'arriba a la conclusió que, tot i l'esforç fet al llarg de la transició i de la democràcia, la unió de les "comunitats històriques" a Espanya ha arribat a un punt en què no s'aguanta per enlloc.

I aquest és, potser, l'escàndol. Perquè no sabem acceptar el fracàs.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Ai!

Quan els polítics s'entesten a canviar tradicions i forçar modes fins a convertir-les en costums pretèrits, és que alguna cosa no va bé.
Sobretot per part del poble si ho accepta i no sap estimar la seva identitat.

dilluns, 24 d’octubre del 2011

vaques



Les vaques són totes unes xafarderes.
Només cal que t'aturis al costat del prat perquè vinguin a veure què fas durant l'espera.

dijous, 20 d’octubre del 2011

tons


Abans no arribi l'hivern
el paisatge desplega
la tonalitat
dels colors càlids.

Potser perquè
de la finestra estant
no ens faci mandra
sortir a admirar-los.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

construir

Sobre el que dèiem abans d'ahir... ens mou l'emoció o el pensament?
Seguint Zygmunt Bauman, mentre sigui l'emoció, poc farem.
Recordeu l'onada del moviment d'antiglobalització de fa quinze anys? I els hippies de fa quaranta?
Emocionar-se aporta poc si no ho acompanyem de pensament actiu i força constructora.
Tinguem-ho present pel país, també.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

15-O

Hem anat a Ginebra. A Place des Nations. Hi hem arribat tard, però hi hem estat tota una hora, per manifestar el nostre desacord amb les polítiques mundials, per fer costat a aquells que fa temps que ho fan.
La darrera hora ha servit perquè tothom qui volgués expressés lliurement la seva indignació i els motius d'indignació a una ciutat com Ginebra. També hi ha qui ha explicat altres maneres de viure, altres maneres d'entendre el món. I qui escoltàvem aixecàvem les mans o aplaudíem o xiulàvem. I per un moment he pensat que, avui que les esglésies es buiden, els joves s'apleguen a les places per sentir consells de vida. I també he pensat que si tots els que érem allà i que avui s'aplegaran arreu del món pel mateix motiu aprenguéssim a estar-nos de l'últim model de mòbil, tablet, mp3, ordinador, càmera, televisor, cotxe, nevera, jaqueta, pantalons, ulleres, ulleres de sol, camisa, vestit, taula, sofà, beguda, etcètera, etcètera, i aprenguéssim a esgotar la vida dels objectes també ajudaríem a provocar canvis.
Tants o més que asseient-nos a les places i reclamant canvis legals.

dijous, 13 d’octubre del 2011

amagar-se

Cada cop s'imposa més que les forces policials europees es tapin la cara en exercir algunes de les tasques menys populars --sobretot en desallotjaments, sigui d'immobles o de manifestacions. Diuen que es fa per preservar la seguretat, la intimitat, però, em pregunto si caldria.
No estan exercint d'acord amb les lleis avalades per un parlament elegit democràticament? No és el poble, a través de les institucions, qui els ha demanat que actuessin? De què s'amaguen, de què s'avergonyeixen, de què tenen por? I el poble, per què no els atorga d'entrada la confiança que es dóna a aquell que fa la seva feina?

dimecres, 12 d’octubre del 2011

tastaolletes

Aquest és el mot que defineix els que es decanten per la llicenciatura d'Humanitats. I si be, té una vessant positiva, tenir una mirada àmplia, no tancar-se ni enrocar-se fàcilment, també en té una de, si més no, perillosa: no arribar al fons de res.
De fet, els llicenciats en Humanitats som perfectes per la societat actual. Experts en tot, savis en poc ;-)

dimarts, 11 d’octubre del 2011

bloc

Ja fa dos anys que vaig començar aquesta aventura. Dos anys de tenir una llibreta oberta. De qüestionar-me què escric, quan, com. I no és fàcil, i per això admiro aquells que ho aconsegueixen cada dia, sempre amb temàtiques suggerents, sempre amb el to adequat.
Perquè una de les qüestions que m'obsedeixen és el to i el tema: em mostro poc, em mostro massa; és absurd, és pertinent?
I de fons: el narcisisme. Cal aquest bloc en l'allau contemporani? Quina necessitat hi ha de proclamar aquests neguits? No podria restar silent en el quadern groc?

diumenge, 9 d’octubre del 2011

gradació

Divendres, observant una fotografia del febrer passat, m'adonava que per sort els canvis són sempre graduals. Perquè els arbres pelats em van espantar, i el que el mes de febrer em semblava bell, ara, amb els colors de la tardor davant, veia pobre i despullat.
Tardor i primavera, estiu i hivern mai són plans. Els canvis se succeeixen gradualment, però les generalitats els tergiversen.
Avui, per exemple, ens hem llevat amb el Jura blanc, fred d'hivern, humitat, i ens ha calgut posar-nos l'abric que potser demà passat tornarem a tancar a l'armari.

dijous, 6 d’octubre del 2011

mirada

Sóc jo qui decideix si l'ampolla està mig buida o mig plena.
Sóc jo qui decideix gaudir del que tinc o plorar pel que em falta.
L'alegria no només depèn del que passa al meu voltant.
Sóc jo que hi he d'apostar per fabricar-la.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

ciutat


Tornes a ciutat, després de dies de no ser-hi.
I hi vas amb la il·lusió de retrobar els racons que estimes.
Però la pressa de la gent i el brogit de la multitud desencanten la mirada.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

veïnatge

Han arribat uns veïns nous. No els he vistos però n'estic segura, perquè al balcó s'ha configurat un nou so de conversa en llengua eslava que he d'afegir al brogit del pati de l'institut, el soroll dels avions i el piular dels ocells que el meu cervell ja tenia naturalitzats.
I és curiós com arriba un punt en què deixem de sentir allò que és rutina i, si no ens hi fixem especialment, només ens trenca la concentració allò que és nou.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

contradiccions

Els polítics pagant a 69 cèntims el cafè diuen que entenen la realitat economicosocial que retallen.
Alguns funcionaris europeus -amb sous més alts fent la mateixa feina- s'estalvien de pagar alguns impostos.
Alguns ciutadans de països amb economies més precàries gaudeixen de gratuïtat sanitària que a d'altres fa temps que s'ha retallat.

I si no ho fas, si essent funcionari pagues els impostos perquè no et vols desentendre de la caixa comuna, o vivint en un altre país comunitari no t'aprofites de l'antiga targeta sanitària per fer passar per la caixa d'on ja no tributes els serveis que no entren al país on cobres, et titllen de ruc.

La novel.la picaresca sempre ha tingut més èxit que la moralista, però una cosa és la literatura i l'altra la vida. O era a la inversa?