Un altre mes s'acaba i s'afegeix a la llista dels que, més o menys ràpid, també se'ns han escolat entre les mans. I així, poc o molt, anem engruixint el sac del viscut i enxiquint el del que ens queda per viure, amb projectes i il·lusions.
El que és difícil dels sacs és trobar la mida justa, la que s'adapti a la nostra natura. Tots dos ens són necessaris -l'ase ha dur el pes equilibrat-, però els hem de saber omplir i gestionar. Perquè si els sacs pesen més del que la nostra força pot carregar, se'ns doblegaran les cames i no podrem avançar.
A la vida a vegades hem d'aprendre o a treure pes o a reforçar músculs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada