Ahir, parlant, una mare em reconeixia haver gaudit molt d'aquesta setmana blanca passada, tot i estar-hi frontalment en contra de bon principi. Feia sis mesos que no podia estar una setmana sencera amb els seus fills sense els compromisos familiars i els estressos de les festes. Ara que és massa tard, m'ha agradat, em deia.
Jo les he viscudes a Alemanya, aquestes setmanes a mig curs de vacances, i puc dir que van molt bé, pel professor i per l'alumne, i en ser de dilluns a divendres no trenquen el fil, ans recarreguen piles.No veia malament, quan es proposà, que s'establís en el llarg segon trimestre a canvi de l'allargament del primer molt ple de ponts i palanques. Els ponts i palanques són molt pitjor perquè perds dies concrets i trenques el ritme de treball de la unitat setmanal.
El problema del nostre país és el decidir sense parlar les coses. El primer conseller va imposar i la segona ha eliminat. I la impressió que rebem els que en ho mirem des de fora és que no s'ha parlat ni treballat ni, més important encara, consensuat amb les parts i els entesos abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada