rutines

Quan sobra temps, falta imaginació.
Quan falta el temps, sobra la imaginació.
I així les rutines perduren.

reencetant

Un dijous com avui ahir fa cinc anys encetava l'aventura d'escriure a la finestra.
I els anys han anat passant i els canvis han succeït més o menys escrivint-los.

Fins ara fa prop d'un any, quan tornar a casa va significar el retrobament amb un silenci a moments incòmode però sempre necessari per pair el canvi més gran: retornar allà on saps que coneixes i et coneixen per descobrir que ni coneixes ni et coneixen tan bé com tots donem per sabut. 

Però un cop les aigües tornen a lloc, el silenci s'apaga i tornes a necessitar l'aventura encetada un dia de pluja amb hores perdudes per endavant.
I el cuc encara es fa més imperatiu quan tornes a casa d'una nova trobada amb Maria Barbal, l'escriptora que, humil i tenaç, continua "explicant històries per la necessitat de comprendre-les".
Fa quatre anys la trobava a Alemanya presentant Emma en alemany; avui a La llar del Llibre amb En la pell de l'altre.
No faré comparatives d'auditoris i ciutats. Només diré que n'hem d'aprendre molt encara, i que, gràcies potser a aquest cercle que avui es tanca, torno a encetar fulls en el bloc que un dia vaig obrir a la comunitat.

Hi algú, encara?

moderns

N'hi ha que no s'han assabentat que ja som en temps de la postmodernitat.
Que la modernitat fa temps que ha quedat enrere.

#11s2013

Fem via!

ministres

Bo i tornats, després de 15 dies de tràfecs d'arribada i Festa Major, ens preparem per la Diada tot escoltant paraules que em fan preguntar:

La llei està al servei de poble o el poble al servei de la llei?

El poble demà es manifestarà.

Veurem com reaccionen els qui creuen que tenen la clau de les lleis.

tornar

En un moment en què n'hi ha molts que marxen, alguns que no ho fan però ho aconsellen, d'altres que ho farien però no poden, nosaltres tornem.
Sí, 6 anys i 100.000 km més tard tornem a casa, perquè ha arribat l'hora, més enllà de contextos econòmics.
I ho fem contents i amb empenta. Il·lusionats pel nou projecte que encetem. Amb ganes d'empènyer una mica aquest país nostre que sembla encallat en el desànim.
Si les forces -de grat o per obligació- marxen, cal que n'arribin de noves i no s'hi val titllar-nos de bojos. Mireu-nos amb bons ulls: venim contents i us volem encomanar els ànims!

armes

Fa temps que els veig, els cartells, però no per això deixen de sobtar-me i ferir-me cada cop. Més que passar al costat d'una caserna de l'exèrcit.
Això de què sigui tot un poble, i no només uns quants, els que calgui que estiguin preparats per defensar-se em xoca i m'espanta.
No podem,  a ple segle XXI, fer bandera els que ens autoproclamem pobles civilitzats d'una confiança autèntica en l'altre que comenci per abandonar la preparació per la defensa?
No podem, a ple segle XXI, deixar de banda la violència i desterrar els exèrcits?

Catalunya no la vull amb exèrcit. Digueu-me il·lusa, però m'agrada creure en un món millor.

revolució

Les flors, cansades d'esperar el sol que encara li costa, han decidit fer via soles.

pandora

         mai sap,
quan l'obre,
        que en pot sortir,
de la capsa.

paradoxes

La feina de buscar feina no et deixa temps per fer la feina.

I encara una altra, tot i que, malauradament, si coneixes -i pateixes- aquest món i el país, no t'ho sembla.

atàvics

Mirat de lluny, fa somriure veure com els que dimarts acabaven desconsolats una diada festiva, l'endemà reviscolaven de joia amb la derrota de l'enemic.

Mirat de prop, fa pensar veure com, per molt que ens culturitzem, continuem lligats al camp de batalla.

I jo, la primera.

preguntes

Preguntem, preguntem, preguntem...

...però no escoltem les respostes.

migracions

          primer arriba la gent
          i després les cases;
          o primer les cases
          i després la gent?

diada

Sant Jordi pensatiu ha aterrat al balcó.

Ens encomana sol i energia

perquè res ens faci por.

De lluny la diada pot ser pobra

si ni places ni carrers 

se n'han assabentat.

Però no, si convertim tulipes
en roses i vides en llibres
plens d'imaginació.

primavera

Altre cop a ciutat, t'adones que el que fa dos anys era,
aquest any es fa esperar.
Sempre en queda el record immortalitzat en uns dígits, però.

volves

desorientades, cauen lentament del cel blanc
però no arriben a terra

es fonen de vergonya en adonar-se que no és temps per elles

poesia

El nostre granet al Dia Mundial de la Poesia: Màrius Torres, poeta lleidatà molt estimat.

      L'HOME I ELS NÚVOLS

Un home mira els núvols. Eternament
els seus ulls --els meus ulls-- guaiten enlaire
els arxipèlags blancs que al cor de l'aire
es desfan i reneixen inútilment.

Lentament es transformen al grat del vent.

       La seva bellesa no dura gaire,
       però hi ha un núvol per cada moment.

                          
                     Màrius Torres

blancor

la neu ha tornat

cant del cigne
darrere la finestra

hivern viu desafiant
le printemps

poesia catalana (i)

BELLA I SOLA

És una rosa bella i sola,
desolada, en aquest jardí
on l'abella no brunz ni vola
l'ocell, on la gespa es marcí.

No la consola ser corol·la
ni sentir-se tan de setí.
Només la fosca la consola
i saber-se somni de mi.

        Pere Quart, Saló de tardor


Perquè torna a ser 17 de març: dia de la poesia catalana a internet.

habemus

Ha tornat el fred rigorós i el vent que sempre l'acompanya.
Però el sol brilla amb força perquè no ho notem tant i no perdem l'esperança.
Sant Pere ens indica que tranquils, que la primavera ja fa camí.

fugacitat

De lluny l'albires,
t'ho sembla i el desitges,
el vols immortalitzar.
T'hi apropes amb cautela
avances pas a pas
trepitjant amb cura
intentes no trencar la pau.
Prens les primeres mostres
continues avançant
i quan et sembla que l'abastes
alça el vol per no tornar.

rigor

Vet aquí un home que només somreia quan feia sol.
Tot i que l'exactitud sempre és d'agrair, viure amb ell resultava ben carregós.

cargol

Com un cargol enrevessat que no saps
ni on comença ni on acaba,
on queden els interessos públics
i on hi ha els interessos privats.

Per contemplar els tripijocs de la política
cal tenir els peus ben plantats.

olivera

Ahir matí tenia neu damunt la capçada -la neu que havíem amagat a la maleta quan no ens deixava marxar fa dues setmanes.
Vista des de la finestra de casa els pares, enmig d'un món hostil, fa goig i llueix sota el sol que avui brilla però no escalfa.
És ferma i s'arrela amb força a la nostra terra aspra. Supera tenaçment les adversitats i no perd mai el verd de l'esperança.

el pas (i)

Quan t'hi pares,
l'acumulació en forma d'imatge
de festes, viatges i efemèrides
en els bits de la memòria
et sorprèn i t'espanta.

titular

Potser sí que és defugir la realitat de forma irresponsable, però és que em cansa donar voltes als mateixos temes una i altra vegada sense resultat.
Faig vaga de premsa política.

2013

Ha passat un mes. Hem marxat i hem tornat. I, si no es té en compte el parèntesi, sembla que res hagi canviat.
El cel continua essent blanc; els arbres, sota el mantell nevat; els carrers rellisquen; els cotxes s'embussen i els ocells cerquen aixopluc als nius que han fet a les branques més altes.
Diuen que ha passat un mes, però, i que ha canviat l'any. No obstant, si ens estiguéssim de mirar el calendari...

Només que les tardes són una mica més llargues. I ja és molt!

disjunció

Tornar de gran a indrets que la memòria d'infant
ha mantingut com paradisos immensos
i modificar-ne el record,
o defugir-los i així conservar la màgia intacta?

anticicló

Tenim l'anticicló damunt nostre.  

El paisatge és magnífic, tot sota el mantell blanc.  

Però el fred és viu, talla mans i cares.  

Moure's de l'escalfor fa mandra només de pensar-ho.

literatura i lectors

Joan Sales i la veritat de les formigues .

"En tots els moments, fins en els pitjors,[...] ens ha sostingut la confortadora companyia d'un públic fidel. És ell qui va fer possibles les edicions catalanes després de la hivernada més severa de tota la seva història; sense ell, haurien estat inútils tots els esforços dels qui ens vam llençar a editar de nou en català. Donada la suma d'obstacles que se'ns oposaven, i que potser algun dia explicarem, les nostres temptatives s'haurien estavellat contra una realitat que ens era quasi totalment adversa si uns milers de lectors no ens haguessin sostingut. Perquè tant o més que els autors i els editors, una literatura la fan els lectors que la sostenen; és doncs a ells que torno a donar avui, com sempre que algun dels llibres del Club dels Novel·listes les gràcies més expressives. Amb vosaltres tan cordialment al nostre costat, podem prosseguir amb nou delit el camí que ens vam emprendre i que no hem volgut deixar mai, fossin quines en fossin les conseqüències.

 Joan Sales, "Confessió de l'autor -Afegit a la 3a edició", Incerta Glòria

dites casolanes (ii)

Hi ha dies que quan rellegeixes el que has publicat et voldries amagar sota terra.

Però de petita et van deixar ben clar que fitxa a terra va a la guerra.