dimarts, 28 de febrer del 2012

llibres i preus

El proper 11 de març els suïssos votaran en referèndum, entre altres coses, a favor o en contra d'una llei per fixar el preu dels llibres. Suïssa és complexa en aquest sentit: dividida en tres mercats força independents entre ells (ai las! poques vegades anomenen la quarta llengua) el volum del quals depèn bàsicament de la importació, l'entrada d'Internet i de grans superfícies llibreteres amb seu als països exportadors fa que els petits comerços es queixin de competència deslleial i insostenible alhora que els compradors ho facin per preus comparativament molt alts.
Pel que he pogut entendre el problema rau bàsicament en les taxes d'importació i costos d'intermediaris que ha d'assumir el preu final del llibre venut pel llibreter tradicional i que, en canvi, el hòlding internacional pot trampejar amb compres globals per part de la casa mare francesa, alemanya o italiana.
Però enmig del guirigall economicopoliticocultural, al qual no entraré,  el que vull destacar és, per començar, que sigui el poble qui prengui la decisió i no el mercat (déu suprem totpoderós) ni els polítics perduts entre amo teòric (el poble) i amo real (el mercat). I que en la discussió aparegui la cultura com a valor, i no només del llibre sinó també del llibreter. Que biblioteques i escriptors prenguin la paraula, i mestres i lectors, i sigui escoltada, i que els diaris, carrers i autobusos en vagin plens, perquè arreu hi ha propaganda a favor o en contra de la llei.
No cal dir que espero que guanyi l'aposta per preservar la cultura, de la mateixa manera que un dia no fa gaire els ginebrins van optar per preservar la conciliació familiar i no van permetre que els comerços obrissin més hores. Els estrangers han d'aprendre a anar a comprar abans de les 7 de la tarda o de les 6, els dissabtes!

dimecres, 22 de febrer del 2012

estar-se

En una Europa en què noves lleis ens fan estar de molt del que fins ara crèiem imprescindible comença una nova Quaresma.
En aquest context, podrem retrobar el preu real de cada cosa que amb l'opulència havíem esborrat?
Sabrem descobrir el què és essencial i deixar-nos d'accessoris banals?
Retrobarem la pau dels humils i la felicitat dels justos ajudant a dibuixar un nou marc de valors?
Recuperarem vells hàbits per bastir nou un bell món o seran bells hàbits per vestir de nou un món vell?

dimarts, 21 de febrer del 2012

anunci




Aspirant a escriptor presta
el seu art d'unir belles paraules
a aquell qui necessiti llegir
la pròpia vida per comprendre-la.

divendres, 17 de febrer del 2012

societats, diners i perdó

A diferència de casa nostra, els alemanys no paren --i no només fiscalia, sinó i sobretot periodistes-- fins que arriben al fons de la qüestió.
I n'informen a l'opinió pública de tal manera que als polítics maculats de mica en mica se'ls arracona, se'ls fa caure en contradiccions, se'ls descobreixen les taques i al final se'ls obliga a prendre mesures dràstiques.
Si sabeu alemany, fixeu-vos quina minuciositat de recerca i informació pública:
http://www.sueddeutsche.de/app/infografiken/tools/zeitleiste/?appID=wulff

Llegint-ho, a mi em vénen al cap dues imatges: la d'una ministra i unes vacances a Menorca --no recordo ara com va acabar... deu ser simptomàtic!--,  i la d'un debat a la televisió pública en què, quan un dels candidats novells al congrés denunciava la classe dels viatges en pont aeri, els avesats responien que no els deixaven fer d'altra manera. I va quedar aquí!; perquè no ho van preguntar a la població que els paga sinó a l'empresa que els subvenciona i que la justícia no ha posat mai en entredit.

Potser és aquest el punt que ens diferencia de la societat alemanya: la societat espanyola es pensa que els diners del país els genera una màquina fantàstica a qui han de donar gràcies perquè els en doni quan tenen la sort que els toqui la loteria; en canvi, la societat alemanya té molt clar que els diners del país els origina la suor del seu esforç.
Conseqüentment, els alemanys jutgen --en l'opinió pública, a les urnes i als tribunals-- tot aquell que gestiona i fa ús del diner públic. Els espanyols, en canvi, aplaudeixen aquell que els pugui afavorir millor en la repartició dels diners a la pròpia butxaca.
És el que diferencia el perdó catòlic de la freda i crua condemna protestant. L'alegria de viure dels meridionals, on qui dia passa, any empeny; contra la severitat moral dels nòrdics.
Qui diu que el cristianisme no ha modelat la societat europea?

dimecres, 15 de febrer del 2012

avui


Ha tornat la neu, i amb la neu les temperatures al voltant dels zero graus.
I he anat a Gex a renovar el carnet de la biblioteca per demà poder renovar els de Ginebra.
Sí, ja fa un any que vivim a St Genis.
Qui ho havia de dir quan el Xavi va marxar ara fa cinc anys de Via Alexandra!
No ens podem queixar, però a vegades costa habituar-s'hi...

diumenge, 12 de febrer del 2012

fred


Avui hem anat a Versoix, a veure l'efecte del vent del nord al llac Léman.
Feia tant fred que les fotos, fetes amb guants, es torçaven. L'espectacle de gel i blaus era impressionant i l'aigua continuava embravida.  Els cignes i els ànecs s'hi movien, però --suposo que per no glaçar-se.

dimecres, 8 de febrer del 2012

Si de noiet

Si de noiet delia l'hora malva
I amb ull plorós cercava el no-sé-què,
I d'un mur tosc, la font i el verd d'un àlber
Bastia el clos d'on clamava una fe;

Si de fadrí fugia a punta d'alba
I anava al mar o al bosc sense voler,
Mes amb l'orgull que el cor de raça salva
Reia de foll o llanguia d'un re,

I era feliç, i trist, ensems, d'ençà
Que só granat el deler no em reposa
I, ple d'enyors, dins una estança closa,

D'un arbre en ment faig paisatge llunyà,
O de ponents perduts un cel més clar
On juguen sol i estels amb núvols rosa.

J. V. Foix, Sol i de dol

dissabte, 4 de febrer del 2012

dimecres, 1 de febrer del 2012

ciutat

Veus a través de la finestra que el paisatge conegut la neu l'ha canviat.

La sala de lectura s'omple de llum clara i aire fred.
La nevada d'ahir avui feta glaç travessa envans.
El vent escampa volves dels arbres que espolsa.
La gent camina amb cura pels camins traçats.

La ciutat sota la neu i el fred sever és un nou espectacle.