reencetant

Un dijous com avui ahir fa cinc anys encetava l'aventura d'escriure a la finestra.
I els anys han anat passant i els canvis han succeït més o menys escrivint-los.

Fins ara fa prop d'un any, quan tornar a casa va significar el retrobament amb un silenci a moments incòmode però sempre necessari per pair el canvi més gran: retornar allà on saps que coneixes i et coneixen per descobrir que ni coneixes ni et coneixen tan bé com tots donem per sabut. 

Però un cop les aigües tornen a lloc, el silenci s'apaga i tornes a necessitar l'aventura encetada un dia de pluja amb hores perdudes per endavant.
I el cuc encara es fa més imperatiu quan tornes a casa d'una nova trobada amb Maria Barbal, l'escriptora que, humil i tenaç, continua "explicant històries per la necessitat de comprendre-les".
Fa quatre anys la trobava a Alemanya presentant Emma en alemany; avui a La llar del Llibre amb En la pell de l'altre.
No faré comparatives d'auditoris i ciutats. Només diré que n'hem d'aprendre molt encara, i que, gràcies potser a aquest cercle que avui es tanca, torno a encetar fulls en el bloc que un dia vaig obrir a la comunitat.

Hi algú, encara?

plats forts

La setmana passada va ser una setmana molt atrafegada.
Escriure, fer classes, corregir, volar, tocar la flauta...
Però com sempre hi va haver, enmig de l'atabalament, espais de delit.

Dijous m'arribava a Emmendingen, una ciutat de 25.000 habitants a 20 quilòmetres de Freiburg, per a gaudir de l'elogi de la literatura catalana i d'una de les nostres escriptores més famoses actualment a Alemanya: Maria Barbal. Si amb Pedra de tartera va aconseguir molt ressò, amb País íntim ha entrat a les llistes dels més venuts. I un auditori d'una cinquantena de persones vam tenir el gust i el goig de sentir-la llegir fragments de la seva última novel·la, Emma, en català.
La traductora a l'alemany va fer una extensa i interessant exposició sobre la llengua catalana i l'obra de l'escriptora, i també va llegir fragments -massa llargs, pel meu gust, perquè ens va descobrir la novel.la- de la traducció. Una traducció que és una meravella, tot s'ha de dir; que llisca sense fregar, avança i no s'atura i que és,  m'explicava Maria Barbal, a qui ella agraeix l'èxit que té. La traductora, per la seva banda, agraïa la disponibilitat de l'autora a resoldre dubtes, a treballar en comú, a explicar expressions, voluntats amagades que hi ha rere qualsevol escrit.
El diari explicava l'acte així:
Vom schonungslosen, demütigenden Überleben auf der Straße (publicat el 12 de junys de 2010 a  badische-zeitung.de) 

A mi, el que em va agradar va ser poder sentir la veu de la literatura catalana en un espai reduït.
Sentir-se reconegut no en una gran ciutat, on hi ha espai per elits culturals potents, sinó en una sala plena de gent senzillament amant de la lectura.
Veure així que els autors catalans, el món vist a través de la llengua catalana, hi tenen un lloc.