Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fe. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fe. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 de setembre del 2011

església(-es)

de la col·lecció del MOA
Passejant per Vancouver hem trobat dues esglésies catòliques romanes, la catedral del Sant Rosari i la parròquia de l'Àngel de la Guarda. I més enllà del nom, els horaris de pregàries, resos, contemplacions, anunciats a l'entrada fan que els que hem pujat amb l'esperit del Concili Vaticà II i ens identifiquem amb l'Església que un dia va ser i mica en mica es transforma, ens sentim perduts com un dia van estar-ho els qui ara es retroben.
I és que si en el seu moment i amb el mestre davant, dotze no es posaven d'acord, com volem nosaltres avui compartir amb tants res més que l'essencial i moltes desavinences?

dimecres, 16 de març del 2011

recomençar

No, el bloc no és mort.
Ni les flors, que llueixen al nou balcó més ufanoses que mai.
Després d'un canvi, cal un temps de pausa, resituar-se i recomençar.
En el nostre món de la incertesa i la immediatesa, on la natura descontrola fins la tecnologia que crèiem més controlada, ens cal tornar a la mirada compassada, saber esperar i confiar en el cicle natural de les coses.
Cal una tardor i un hivern perquè hi hagi una primavera. Cal una Quaresma perquè hi hagi la Pasqua.
Recuperar la paciència de la fe que modernitat i postmodernitat han deixat de banda.

dijous, 28 de gener del 2010

confiança


De petits, la tenim tota; però de grans, la perdem.

No sé si és la societat el que ens hi torna, de desconfiats, o la intel·ligència, que en adonar-se del que podríem arribar a ser capaços, fa que desconfiem dels altres.

El cas és que molt sovint ens manca la confiança. Aquell saber refiar-se dels altres, posar-se a les seves mans.

Potser aprenem a confiar en aquell que coneixem, però confiar en el desconegut és una facultat que la societat occidental hem perdut pel camí de la nostra enculturació.

I així és com vivim sovint esporuguits, pensant sempre el pitjor i bloquejant-nos quan perdem el control.

L'experiència, però, per sort, s'encarrega  de tant en tant de demostrar-nos que ens equivoquem de mig a mig si ens deixem vèncer per la desconfiança envers l'estrany.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

maduresa


Sovint costa molt d'aconseguir allò que es desitja.

Temps, esforç i factors condicionants que no sempre es dominen.

I paciència.
Molta, molta paciència.