narcisisme (i)

Quan et vénen uns mots al cap clamant perennitat i el primer que visualitzes és el bloc i no la llibreta groga, és quan notes el canvi.

Has perdut la por a la publicitat?
Has deixat que el bloc esdevingui part del jo íntim?
Ja no escrius per tu mateixa?
Un cop tastada, necessites la publicació pel que suposa d'aprovació de l'altre?

Ai, narcisa!
No et creguis que, perquè tu t'embadoques davant del mirall, l'altre també s'exalta!

tram

Asseguda al tramvia, camí de casa.
Entren dos Hohner vells i amenitzen la jornada, sonors i lleugers talment Stradivarius, en les mans àgils de dos zíngars de cara somrient i pell colrada.
El  viatge esdevé lluminós i la cortina d'aigua ja no mulla les imatges durant tres parades.

noms

La Natàlia no torna a ser ella fins que s'allibera de la Colometa que en Quimet li ha imposat.
L'Helene abandona el fill de l'Alice per retrobar la germana i, a través d'aquesta, el seu jo.
Els noms ens els posen en néixer, però ens hi identifiquem i defineixen el nostre ser i la nostra vida.
Al món 2.0 hi viuen molts àlies i avatars.

S'autoimposen una identitat externa o s'alliberen de la imposada?
.

résistance

Si l'altre dia m'entristia, ara mateix he quedat desconcertada. Sóc a la biblioteca de Ginebra, de fons se sent una de les actuacions de la Fête de la musique. I després d'un "Bella ciao" estrident, "L'estaca" cantada amb un català forçat, però que m'ha posat la pell de gallina.
I amb aquest estat de coses, me'n torno a treballar...

entristida

Ahir que la sinusitis no em deixava treballar em vaig dedicar a repassar alguns Ànima del 33 via web. I vaig topar amb l'entrevista a Ester Pujol directora editorial de Grup 62.
I em vaig entristir de veure quines eren les prioritats en les prescripcions de llibres que feien just abans de Sant Jordi, i quina era el pes del català en la selecció d'editorials petites emergents que presentaven. Perquè n'hi ha més de bons llibres, i més d'editorials petites que aposten pel català.

I ara he obert el diari i m'he entristit. Perquè ha arribat l'hora a Jorge Semprún. Sempre admiraré La escritura o la vida. Escriptura profunda, vida compromesa.
Si el voleu conèixer o recordar, no us perdeu Juan Cruz. Val la pena.

divertiment

Quan la paraula és fàcil,
tot flueix amb naturalitat.
Res és costós, i l'escriptura,
un divertiment.

precisió

Què és abans, al bloc, la imatge o la paraula?
Tot depèn. A vegades és la imatge que acompanya la paraula, a vegades és la paraula la que acompanya la imatge.
Perquè no és cert que una imatge valgui més que mil paraules com tampoc és cert que una paraula valgui meś que mil imatges.

És en complementar-nos que ens definim i esdevenim més precisos encara. Perdem amplitud, però guanyem enfoc.