dites casolanes (i)

Sempre s'ha dit que Déu dóna pa a qui no el pot rosegar i si és una dita, vella com és, deu ser per alguna cosa. Potser és perquè les coses no poden ser fàcils.
Així, si no tenim dents però tenim pa, ens hi hem d'esforçar per menjar-nos-el; i si tenim dents però no tenim pa, el valorarem més quan el tinguem.
El cas és aprendre sempre a tenir paciència.

gener

Un dels mesos llargs de l'any i que costen més de passar, segons diuen les savieses populars, acaba demà sense haver-me donat temps d'adonar-me'n.

sàbat

       Gaudir la calma


       sol d'hivern

       mar blava

       diari a les mans

       barca fondejada

accents

Són petites traces que modifiquen, defineixen, determinen i diferencien.
Podem oblidar-los, errar-los, encertar-los, corregir-los; però no podem deixar d'escriure'ls per evitar l'error o perquè les eines que tenim a les mans no ens ho fan fàcil.
Amb quin exemple exigirem després als més menuts que s'hi esforcin?

món (i)

"Hem empetitit el món a l'empetitir el  llenguatge"

Valentí Puig dixit.

fre

Quan l'individu és el centre, estirem la corda de la llibertat individual enxiquint l'espai del sentit comú i el respecte a l'altre.
Els límits de la bona convivència es dilueixen i la societat intervé trencant la suposada llibertat amb normatives.
Però d'alguna manera tothom sap quan comença a fer-se pesat.
No ens aniria més bé si tots, individus i societat, aprenguéssim a frenar abans de fer el ridícul?

temps (i)

Si bé el dia té 24 hores, i cada hora, 60 minuts i cada minut, 60 segons i cada segon... el que cadascú de nosaltres pot viure en aquestes 24 hores és tan diferent que les allarguem o escurcem per sensacions. Podem viure els minuts intensament i que ens passin molt ràpid, o viure'ls pausadament i que se'ns facin més llargs. Podem estar avorrits esperant que passin les hores, o que ens volin anant d'una cosa a l'altra sense parar.
I a això s'hi afegeix el caràcter: cadascú té el seu. I de la mateixa manera que a vegades admiro els que són capaços de fer molt en poc temps, hi ha moments que els admirats són els parsimoniosos: donen més temps a veure passar el temps i no acostumen a perdre la paciència.

Ponentada gran

«Ponentada gran», de Narcís Comadira from Veta Visual on Vimeo.

Narcís Comadira, 70 anys de vida, 70 anys de poesia, pintura, de rigorosa observació i  (auto)qüestionament, a qui avui es ret merescut homenatge.
(vg. "Ponentada Comadira", Flux)

Si en voleu més: els seus articles a l'Ara
                           entrevista a Vilaweb
                           Fonalleras sobre ell a El Punt Avui
o cerqueu a la xarxa per afegir-vos a la proposta.
                         

món

Aprofitant les vacances de Nadal vaig manllevar un dels diccionaris de sinònims i antònims que hi ha a casa els pares: el famós d'en Pey publicat per Teide/Lavínia a principis dels anys 70 que ornava bona part de llars catalanes.
Potser és vell i molt polsós, però després de quatre anys sense, ja no recordava el gust de remenar per les seves pàgines cercant mots nous per descriure impressions repetides.
I és el que tenen els diccionaris de paper: són més lents perquè sempre acabes passant els ulls  per sobre, sota, el costat i la pàgina anterior a la de la paraula que buscaves.
Un bon diccionari t'obre el món.

poesia (i)

"La poésie n'est jamais un sujet de dissertation"
           [...]
"à un moment, les mots cessent de désigner, de relater: ils deviennent, ils supplantent, ils incarnent. Les mots sont le réel, comme le silence est de pierre."

            Gil Jouanard, "Préface"
a: Miquel Martí i Pol, Joie de la parole

(re)lectura

"--I la tragèdia d'això és --diu Ciutadà-- que s'ho creuen. Els desgraciats Iahoos s'ho creuen.
Creuen en el cop de vara, assot totpoderós, creador de l'infern a la terra, i en Jep Quitrà, fill de sa mare, el qual fou concebut per obra de l'acudit infernal, nasqué de Marina de guerra, patí tacó a la carn, per la culata, fou esdernegat, escorxat i adobat, udolà com un infern, el tercer dia es despertà, entre els ports pilotà el vaixell, seu amb el dogal al coll fins a nova ordre, i des d'allí ha de venir a escarrassar-se entre els vius per un mos."
                James Joyce, Ulisses -- Joaquim Mallafré (trad.)

I continuen creient-s'ho.
Aquest és el mal d'una tragèdia que continua a massa llocs massa sovint.

pressa

Ja ho diuen que la pressa és mala companyia, i si es barreja amb l'esverament, encara més.
Res, el cotxe ratllat i abonyegat, i l'adaptador suís a casa. Sort que la biblioteca, que és lloc de calma, ho resitua tot.
També el bloc, avui que des de la distància, pensarem com, quan érem petites, avui, dia de sant Antoni Abat, després d'haver fet la broma de felicitar a tort i a dret --perquè a Sabadell avui és el dia dels "burros"--, el pare venia excepcionalment a recollir-nos a l'escola per córrer a veure la Passada i recollir uns caramels que eren més bons que els de la Cavalcada dels tres reis.

2012

Fa quatre dies que l'any ha començat, segons la convenció que un dia uns establiren i molts continuem seguint. I quan comença alguna cosa, sembla que el que hem fet fins aleshores es pugui esborrar i disposem d'una nova oportunitat de fer coses. També cada dia l'encetem quan torna a sortir el sol.
I, si bé sabem que res es pot esborrar i que som responsables de tot allò que hem fet fins aleshores, és important que no ens deixem aixafar per la llosa i sapiguem mirar el que encetem amb confiança i, amb la saviesa del viscut, cerquem la força per tornar a lluitar.
Bon any 2012!