Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mercè Rodoreda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mercè Rodoreda. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de juny del 2011

noms

La Natàlia no torna a ser ella fins que s'allibera de la Colometa que en Quimet li ha imposat.
L'Helene abandona el fill de l'Alice per retrobar la germana i, a través d'aquesta, el seu jo.
Els noms ens els posen en néixer, però ens hi identifiquem i defineixen el nostre ser i la nostra vida.
Al món 2.0 hi viuen molts àlies i avatars.

S'autoimposen una identitat externa o s'alliberen de la imposada?
.

diumenge, 27 de març del 2011

xocs

"comme Coleridge l'affirme dans Biographia Litteraria, la compréhension et le plaisir résultent d'un desequilibre ou d'une tension entre l'attendu et le choc du nouveau, lequel est lui-même au plus beau de sa forme un choc de reconnaissance, un 'déjà vu'. [...] Lire, c'est comparer."
             George Steiner, "Lire en frontalier" a Passions impunies

Fa un mes, llegint Die Mittagsfrau vaig veure la Colometa en Alice i els oncles de Peter em recordaren Schöne Tage.