dites casolanes (ii)

Hi ha dies que quan rellegeixes el que has publicat et voldries amagar sota terra.

Però de petita et van deixar ben clar que fitxa a terra va a la guerra.

pagament

Per seguretat, just després d'estrenar l'ordinador, vam fer una partició de disc. En una part hi vam deixar el sistema operatiu de pagament que venia de fàbrica, en una altra part hi vam instal·lar un sistema operatiu obert perquè és més ràpid i efectiu a l'hora de treballar, i la tercera la vam dedicar a emmagatzemar-hi els arxius creats des d'un o altre sistema.
Dimecres les actualitzacions del sistema operatiu pagat va decidir buidar la part del disc on desàvem els arxius. Sense previ avís ni demanar-nos permís. Que per això es paga.
Diumenge, el dia consagrat a tot allò que requereix grans dosis de paciència i temps, tocarà intentar recuperar-la. I si no, recomençar a partir de la còpia de seguretat de feta a primers de mes.

Mentrestant, treballo amb l'ordinador vell.
La visualització del bloc és molt desplaent i les darreres entrades són coixes.
Els manca la imatge que col·locaré a posteriori.
Perdoneu les molèsties.

pomes

Ahir al migdia eren notícia la quantitat de gent, majoritàriament joves, que havien passat la nit fent cua a París per ser els primers a comprar el nou telèfon de la poma.
I a continuació ens mostraven els venedors comptant bitllets de 50 com qui compta monedalla.
650 euros, si ho vaig entendre bé, costa l'artefacte.

I em va venir al cap la gent que amb 400 han de passar tot un mes. Ells i la seva família.

Evidentment, l'estat del benestar ha estat un miratge de 50 anys.
El liberalisme li ha ben sabut guanyar la partida.

xarxa

Sí: us hi heu fixat bé!
El bloc és el mateix però una mica diferent.
Nova façana perquè  les entrades puguin ser enviades, reblogades, piulades, recomanades.

La xarxa ja ho té això, et vol ben atrapar per poder continuar fent xarxa.

ritme

Sovint, per recuperar el ritme,
n'hi ha prou amb un curt però intens
parèntesi que faci oblidar obligacions
i ajudi a retrobar el tast del dia a dia.

I és així com avui torno a delectar-me
navegant per blocs i llegint apunts
sàviament modestos.

correctors

Avui, en entrar al bloc, he vist dues errades flagrants en el text que vaig escriure ahir. M'he desconegut tant que m'he preguntat si és que els automatismes informàtics havien recorregit el que jo havia escrit correctament. Però després he pensat que podria ser que el meu cap espès n'hagués estat la causa. Perquè el que està clar és que la darrera revisió va ser meva, per tant, n'he d'assumir la culpa, hi hagin intervingut o no agents externs.
Com l'altre dia que, en revisar un text, em van fer notar que el que jo tenia escrit com a "peix sec" en la versió primera s'havia convertit en "peix sex" en el document que havia fet arribar com a esbós. Evidentment no vaig ser jo qui va esmenar la plana al peix, però sí que vaig ser jo qui va enviar el text sense tornar-lo a repassar.
Un cop apresa la lliçó us aconsello que aneu amb compte i desconfieu de presumptes ajudants informàtics.

voluntat

Hi ha gent que, per sobre de tot, s'hi esforça.
Intenta construir amb el seu gest un món millor.

Només cal que els fem costat.
Que no quedin sols en la lluita davidiana que es proposen.

tecnologia

La tecnologia té això, que mentre va bé, tot és més fàcil, però quan s'espatlla, la solució costa més de trobar, si és que n'hi ha alguna que no sigui la de llençar.
Així que, a casa, cansats de dependre de bateries modernes que avui potser van però demà potser no, ara hem tornat al telèfon analògic. Sí, aquell que té un cable --però que si és llarg et permet desplaçar l'aparell al sofà-- i no identifica la trucada entrant, però que es pot fer servir sempre i a tota hora.
I jo, amb l'ordinador espatllat, durant sis dies he tornat a agafar ploma, paper i llapis, diccionari físic i bloc de notes. Però avui que torno a la tecnologia punta un cop els problemes s'han solucionat, m'adono que passar a l'analogia en aquest camp és més difícil. Perquè distreu més, alhora que amplia les prestacions.
I és que no totes les tecnologies són comparables. Si bé n'hi ha que són un dispendi innecessari de recursos, d'altres són d'una utilitat considerable.

bloc

Ja fa dos anys que vaig començar aquesta aventura. Dos anys de tenir una llibreta oberta. De qüestionar-me què escric, quan, com. I no és fàcil, i per això admiro aquells que ho aconsegueixen cada dia, sempre amb temàtiques suggerents, sempre amb el to adequat.
Perquè una de les qüestions que m'obsedeixen és el to i el tema: em mostro poc, em mostro massa; és absurd, és pertinent?
I de fons: el narcisisme. Cal aquest bloc en l'allau contemporani? Quina necessitat hi ha de proclamar aquests neguits? No podria restar silent en el quadern groc?

narcisisme (i)

Quan et vénen uns mots al cap clamant perennitat i el primer que visualitzes és el bloc i no la llibreta groga, és quan notes el canvi.

Has perdut la por a la publicitat?
Has deixat que el bloc esdevingui part del jo íntim?
Ja no escrius per tu mateixa?
Un cop tastada, necessites la publicació pel que suposa d'aprovació de l'altre?

Ai, narcisa!
No et creguis que, perquè tu t'embadoques davant del mirall, l'altre també s'exalta!

noms

La Natàlia no torna a ser ella fins que s'allibera de la Colometa que en Quimet li ha imposat.
L'Helene abandona el fill de l'Alice per retrobar la germana i, a través d'aquesta, el seu jo.
Els noms ens els posen en néixer, però ens hi identifiquem i defineixen el nostre ser i la nostra vida.
Al món 2.0 hi viuen molts àlies i avatars.

S'autoimposen una identitat externa o s'alliberen de la imposada?
.

llega

He de reconèixer que em sento totalment llega en la matèria. 
Els colors del bloc em varien si canvio d'ordinador, estableixo enllaços que l'endemà ja no rutllen, evito facebooks i twitters, pateixo pels rastres que deixo i m'espanta la magnitud de la xarxa.

Sóc principiant d'un món on em fa basarda anar a escola.

enceto bloc

Enceto bloc com aquell que estrena llibreta i escola.

Amb la mateixa il·lusió i basarda davant del desconegut.

Has vist com els grans anaven a escola.
Els has observat i seguit amb atenció quan en tornaven.
Els has vist arribar-ne uns dies contents, d'altres més tristos,
uns amb més empenta, d'altres menys constants.
I ara penses que t'ha arribat l'hora.

A fora plou, i el dia lliure convida a omplir les hores perdudes.

El cuquet interior, el desig a la panxa, fa que em decideixi i em llanci sense pensar-m'hi massa --fa massa temps que m'ho repenso-- a encetar bloc obert a la comunitat.

Sense pensar ni com ni quan(t) funcionarà la cosa.

Hi haurà algú a l'altre costat?