tornar

En un moment en què n'hi ha molts que marxen, alguns que no ho fan però ho aconsellen, d'altres que ho farien però no poden, nosaltres tornem.
Sí, 6 anys i 100.000 km més tard tornem a casa, perquè ha arribat l'hora, més enllà de contextos econòmics.
I ho fem contents i amb empenta. Il·lusionats pel nou projecte que encetem. Amb ganes d'empènyer una mica aquest país nostre que sembla encallat en el desànim.
Si les forces -de grat o per obligació- marxen, cal que n'arribin de noves i no s'hi val titllar-nos de bojos. Mireu-nos amb bons ulls: venim contents i us volem encomanar els ànims!

armes

Fa temps que els veig, els cartells, però no per això deixen de sobtar-me i ferir-me cada cop. Més que passar al costat d'una caserna de l'exèrcit.
Això de què sigui tot un poble, i no només uns quants, els que calgui que estiguin preparats per defensar-se em xoca i m'espanta.
No podem,  a ple segle XXI, fer bandera els que ens autoproclamem pobles civilitzats d'una confiança autèntica en l'altre que comenci per abandonar la preparació per la defensa?
No podem, a ple segle XXI, deixar de banda la violència i desterrar els exèrcits?

Catalunya no la vull amb exèrcit. Digueu-me il·lusa, però m'agrada creure en un món millor.

revolució

Les flors, cansades d'esperar el sol que encara li costa, han decidit fer via soles.