dijous, 13 de juny del 2013

tornar

En un moment en què n'hi ha molts que marxen, alguns que no ho fan però ho aconsellen, d'altres que ho farien però no poden, nosaltres tornem.
Sí, 6 anys i 100.000 km més tard tornem a casa, perquè ha arribat l'hora, més enllà de contextos econòmics.
I ho fem contents i amb empenta. Il·lusionats pel nou projecte que encetem. Amb ganes d'empènyer una mica aquest país nostre que sembla encallat en el desànim.
Si les forces -de grat o per obligació- marxen, cal que n'arribin de noves i no s'hi val titllar-nos de bojos. Mireu-nos amb bons ulls: venim contents i us volem encomanar els ànims!

dijous, 6 de juny del 2013

armes

Fa temps que els veig, els cartells, però no per això deixen de sobtar-me i ferir-me cada cop. Més que passar al costat d'una caserna de l'exèrcit.
Això de què sigui tot un poble, i no només uns quants, els que calgui que estiguin preparats per defensar-se em xoca i m'espanta.
No podem,  a ple segle XXI, fer bandera els que ens autoproclamem pobles civilitzats d'una confiança autèntica en l'altre que comenci per abandonar la preparació per la defensa?
No podem, a ple segle XXI, deixar de banda la violència i desterrar els exèrcits?

Catalunya no la vull amb exèrcit. Digueu-me il·lusa, però m'agrada creure en un món millor.

dimarts, 4 de juny del 2013

revolució












Les flors, cansades d'esperar el sol que encara li costa, han decidit fer via soles.