dijous, 29 de desembre del 2011

llindar

Tornes al petit país i veus que les coses han canviat. Que els carrers són més bruts, els cotxes més deixats, les botigues menys plenes, la conversa no tan alegre. Des de juliol que no hi venies  i si fins ara cada cop que hi eres et preguntaves on era la famosa crisi, ara confirmes que tenies raó quan un racó de la consciència t'assenyalava que no havíem après res si ens pensàvem que cobrant l'atur podíem continuar vivint al mateix ritme desenfrenat i pensar que algú altre ho solucionaria.
Però amb tot et sap greu veure el llindar on hem arribat i t'adones que si la reflexió dels agents socials no canvia, si no ens adonem que tots en som culpables i, per tant, responsables, que canviar les coses depèn de cada petit gest del dia a dia, el malestar no es convertirà en lliçó revulsiva sinó en font de populismes perillosos.

dissabte, 24 de desembre del 2011


"L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa."
                                                                                      Mt 2, 10

Nadal ens porta els records a flor de pell.
El Cap d'Any ens planta la incògnita del futur davant dels morros.
Rialles, plors, esperances... vida!
Per sort tenim una llum en la foscor.
Que l'estrella de Nadal ens sigui guia durant tots i cadascun dels dies
de l'any que estem a punt d'encetar.

dimecres, 21 de desembre del 2011

passat, present, futur

A Sabadell per Nadal juguem al Quinto i, per confirmar que el quinto o la plena són bons, el lloro canta: "Que se li pagui, que és ben bo(na)!". Aquesta és la frase que m'ha vingut al cap després de veure aquest capítol de "Sense ficció".

Que se li pagui!

dimarts, 20 de desembre del 2011

imprevisió

Perquè per molt que no ens agradi la natura no és del tot previsible.
Ahir les previsions deien que avui la neu deixaria pas a la pluja i aquest matí han canviat i la neu es manté tossuda desafiant pronòstics.
Esperem que de cara dijous el fred faci cas als meteoròlegs i deixi que la pluja netegi les carreteres per arribar a bon port...

dilluns, 19 de desembre del 2011

despuntar

I aquesta ha sigut la imatge d'aquest matí. Els colors intentant despuntar per entre la neu caiguda. I ha continuat nevant, però han continuat lluitant, ferms davant la tempesta.
A tots ens caldria una mica d'aquesta empenta, per despuntar, fer viure els colors del nostre tarannà i no deixar-nos tapar pel mal aire desdibuixador de la tempesta que bufa.

diumenge, 18 de desembre del 2011

Advent

Davant d'algunes imatges no calen gaires paraules.
Així encetàvem avui el quart diumenge d'Advent, temps d'esperança.
De llum escolant-se per entre les branques, que vol fer forat per quedar-se amb nosaltres.
Dia de Marató al país petit, notícies que ens arriben a través de les ones, de generositat i altruisme.

I mentre escric això, el Xavi crida al meu costat perquè el Barça acaba de marcar el quart gol al país del sol naixent.

divendres, 16 de desembre del 2011

comptabilitat

Em penso que a Espanya i al nostre país ens vam saltar les classes de comptabilitat bàsica. Tot plegat fa feredat.

dijous, 15 de desembre del 2011

plou

I plou, i plou, i plou. Pluja fina que no para i va calant. Que és neu al Jura i que fa un any també ho era aquí a la plana, i ens deixava imatges belles i delicades.
Però aquest any, de moment, és aigua; i així com a contrallum la cortina és melancòlicament agradable, els tolls a l'asfalt irregular fan renegar quan els aixafes.

dimarts, 13 de desembre del 2011

capvespre

A tocar de l'hivern, quan a les sis ja és fosc i el fred és viu, no hi ha res tan bell com passejar per una ciutat plena de llum i vida.
Llum càlida que traspassa aparadors, encén façanes i omple d'escalfor el tram de carrer que il.lumina.
Vida atrafegadament pausada que traspua la gent que passeja, que seu als cafès, que enceta converses.
En aquest ambient de capvespre, acollidor recer si t'hi barreges, el fred és menys fred i la manca de sol no angoixa.

dilluns, 12 de desembre del 2011

assetjats

A París, enmig de pintura, escultura, edificis, història, hem topat sovint amb soldats armats. No n'havia vist mai metralletes en mà enmig d'una ciutat florida. Més que seguretat m'infonien por i desconfiança.
Ni en les pitjors èpoques del terrorisme salvatge no ho havia vist a Barcelona. I mira que n'hi ha arribat a haver de víctimes!

Vols dir que anem bé si convertim els estats de dret en estats assetjats?

dijous, 8 de desembre del 2011

festa


Avui el paisatge s'ha vestit de gala. El cel és tot blau, el Jura ple de neu i els prats verd intens després de dos dies seguits de pluja fina. Jo també exulto. Avui és dia de festa. És la Puríssima, la nostra onomàstica. I m'he mudat. De bon matí que ho celebro, enmig de la rutina diària que aquí no es trenca.

dimecres, 7 de desembre del 2011

dimarts, 6 de desembre del 2011

amenaces

És evident que la feina d'un bon periodista es llegeix en un bon titular. El que no sé és si els lectors de titulars hem perdut la capacitat de llegir-los per treure'n conclusions i de les conclusions derivar-ne accions.

Standard & Poors' amenaça en rebaixar la nota de 15 països de l'eurozona
Standard & Poor's amenaza a la eurozona con una rebaja general de calificaciones
Standard & Poor's amenaza con rebajar la nota de 15 países de la zona euro
Standard & Poor's situa en perspectiva negativa la nota de 15 economies de l'euro, entre elles l'espanyola
Standard & Poor's place les pays de la zone euro sous perspective négative
Ratingagentur S&P droht Deutschland mit Herabstufung
European debt crisis live: Markets weaken on S&P downgrade threat

Amenaçar, amenazar, drohen (=amenaçar), threat (=amenaça). I si no és al titular, la paraula apareix a les primeres línies de l'article ("amenaçar", "menace"). Una única paraula en cinc llengües.

Significat: "Donar a entendre a algú la intenció de fer-li mal".(GDLC)
Conclusió: L'economia està en estat de guerra.

Volem respondre a aquest S&P acceptant la declaració formal?
O volem trencar les normes com els grans líders pacifistes i construir la pau amb accions d'economia alternativa?

dilluns, 5 de desembre del 2011

somnis

El tòpic és sovint que la publicitat és enganyosa, però tot depèn de com es miri.
L'anunci d'enguany de la grossa es titula "Fábrica de sueños", però la poca paraula que diuen és una lliçó d'honestedat que corprèn en els temps que vivim.
"Cada Navidad tus sueños hacen posible la lotería". I res més cert. L'estat juga amb la il.lusió (=engany) de la gent per tal d'omplir les arques, ara més buides que mai.
Hi he jugat poques vegades, però potser aquest any, veient l'anunci, els ajudaria i tot.

diumenge, 4 de desembre del 2011

reveure

Retornar a una ciutat on has estat et dóna el plaer de repescar allò que havia quedat pendent i gaudir per segon cop d'allò que et delectà.
Amb aquest esperit hem anat a París. A sadollar-nos d'art, defugir turisme i asssaborir la vida més autòctona. I així ha estat.
I empalmar Rodin, Orangerie, Pompidou, passant per Orsay i Louvre escollits com qui fa un petit tast d'una gran caixa de bombons, en una ciutat plena de vida, colors, llums i arquitectura, és un plaer indescriptible que sembla inabastable de tan inesgotable com és.

dimecres, 30 de novembre del 2011

novembre


Aquest mes de novembre que avui acaba
ha estat un mes emboirat.
Tant, que ens escapàvem al cim
per veure el sol i aclarir idees.
Però la plana continuava espessa.

I no és poesia.
La foto n'és la prova.
És ben veritat.

dimarts, 15 de novembre del 2011

eleccions

Avui, finalment, hem rebut l'avís de correus: la carta certificada ens espera a l'estafeta. I és que, tot i la dispersió d'opinió i el descontentament acumulat, que no ens arribessin els papers que garanteixen el nostre dret i deure ens tenia una mica nerviosos aquests dies.
Des de la distància, el deure es fa més fort, ens deixa ser veu en allò que no vivim en la pròpia pell però que patim cada cop que hi fem cap. D'alguna manera ens lliga el sentiment de pertinença i el desig d'un futur millor. Estem decidits a tornar i ens feriria que quan poguéssim fer-ho la nostra cultura i tradició s'haguessin dissolt en el buit polític.
Votar és una manera de continuar lluitant.

divendres, 11 de novembre del 2011

tecnologia

La tecnologia té això, que mentre va bé, tot és més fàcil, però quan s'espatlla, la solució costa més de trobar, si és que n'hi ha alguna que no sigui la de llençar.
Així que, a casa, cansats de dependre de bateries modernes que avui potser van però demà potser no, ara hem tornat al telèfon analògic. Sí, aquell que té un cable --però que si és llarg et permet desplaçar l'aparell al sofà-- i no identifica la trucada entrant, però que es pot fer servir sempre i a tota hora.
I jo, amb l'ordinador espatllat, durant sis dies he tornat a agafar ploma, paper i llapis, diccionari físic i bloc de notes. Però avui que torno a la tecnologia punta un cop els problemes s'han solucionat, m'adono que passar a l'analogia en aquest camp és més difícil. Perquè distreu més, alhora que amplia les prestacions.
I és que no totes les tecnologies són comparables. Si bé n'hi ha que són un dispendi innecessari de recursos, d'altres són d'una utilitat considerable.

dijous, 3 de novembre del 2011

ruta

Una a una van caient les fulles dels arbres, i les branques despullades deixen veure a través. El que era frondós i vistós fins ara deixa pas a la dura realitat de la branca seca. Se'ns obre el paisatge que quedava amagat rere la frondositat, però  una bona pàtina de boira fa impossible albirar res més enllà del nas.
I així estem. Veient com el país, l'estat, la unió, el món, va perdent mica en mica el que fins ara el feia bell i lluminós, i queda sense cap perspectiva de veure-hi més enllà, car sembla que els somnis han fugit i el magma economicista incontrolat desdibuixa les boies que podrien marcar rumb.
I a la deriva enmig de  la tempesta, enfonsats després de tantes esperances frustrades, ens batem en la lluita interna de no saber si deixar passar l'embat o posar ruta a un horitzó a les fosques.

divendres, 28 d’octubre del 2011

escàndol?

Potser és cert que ens escandalitzem amb poca cosa, que no acceptem certes bromes, que tenim la pell molt fina...
Però un senyor que, amb les paraules que diu, prova que té un cert coneixement de la història, hauria de vigilar en pronunciar discursos en públic; potser perquè, coneixent la història, pot comprendre que pot  reobrir ferides, encendre-les o fer anar el debat cap a on, si ho avalués bé, entendria que no l'ha de voler fer anar, precisament perquè és contraproduent a la idea que ell sembla defensar.
Sembla, car, si ho analitzem bé, ja no sabem si la defensa o la critica: la idea d'una Espanya feta a base de forçar voluntats.
Perquè, si els catalans hi som perquè "ens van bombardejar", què els empara ara a continuar obligant-nos a formar part d'allò que no volem ser? I si realment creu que els hauria anat més bé forçant a d'altres, per què han de continuar "convencent-nos" d'estar al mateix vaixell? De fet, ell mateix indica que "es deixi sortir a aquells que ho han de fer".
Només fent ús de les seves paraules, doncs, sense afegir cap altre argument, s'arriba a la conclusió que, tot i l'esforç fet al llarg de la transició i de la democràcia, la unió de les "comunitats històriques" a Espanya ha arribat a un punt en què no s'aguanta per enlloc.

I aquest és, potser, l'escàndol. Perquè no sabem acceptar el fracàs.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Ai!

Quan els polítics s'entesten a canviar tradicions i forçar modes fins a convertir-les en costums pretèrits, és que alguna cosa no va bé.
Sobretot per part del poble si ho accepta i no sap estimar la seva identitat.

dilluns, 24 d’octubre del 2011

vaques



Les vaques són totes unes xafarderes.
Només cal que t'aturis al costat del prat perquè vinguin a veure què fas durant l'espera.

dijous, 20 d’octubre del 2011

tons


Abans no arribi l'hivern
el paisatge desplega
la tonalitat
dels colors càlids.

Potser perquè
de la finestra estant
no ens faci mandra
sortir a admirar-los.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

construir

Sobre el que dèiem abans d'ahir... ens mou l'emoció o el pensament?
Seguint Zygmunt Bauman, mentre sigui l'emoció, poc farem.
Recordeu l'onada del moviment d'antiglobalització de fa quinze anys? I els hippies de fa quaranta?
Emocionar-se aporta poc si no ho acompanyem de pensament actiu i força constructora.
Tinguem-ho present pel país, també.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

15-O

Hem anat a Ginebra. A Place des Nations. Hi hem arribat tard, però hi hem estat tota una hora, per manifestar el nostre desacord amb les polítiques mundials, per fer costat a aquells que fa temps que ho fan.
La darrera hora ha servit perquè tothom qui volgués expressés lliurement la seva indignació i els motius d'indignació a una ciutat com Ginebra. També hi ha qui ha explicat altres maneres de viure, altres maneres d'entendre el món. I qui escoltàvem aixecàvem les mans o aplaudíem o xiulàvem. I per un moment he pensat que, avui que les esglésies es buiden, els joves s'apleguen a les places per sentir consells de vida. I també he pensat que si tots els que érem allà i que avui s'aplegaran arreu del món pel mateix motiu aprenguéssim a estar-nos de l'últim model de mòbil, tablet, mp3, ordinador, càmera, televisor, cotxe, nevera, jaqueta, pantalons, ulleres, ulleres de sol, camisa, vestit, taula, sofà, beguda, etcètera, etcètera, i aprenguéssim a esgotar la vida dels objectes també ajudaríem a provocar canvis.
Tants o més que asseient-nos a les places i reclamant canvis legals.

dijous, 13 d’octubre del 2011

amagar-se

Cada cop s'imposa més que les forces policials europees es tapin la cara en exercir algunes de les tasques menys populars --sobretot en desallotjaments, sigui d'immobles o de manifestacions. Diuen que es fa per preservar la seguretat, la intimitat, però, em pregunto si caldria.
No estan exercint d'acord amb les lleis avalades per un parlament elegit democràticament? No és el poble, a través de les institucions, qui els ha demanat que actuessin? De què s'amaguen, de què s'avergonyeixen, de què tenen por? I el poble, per què no els atorga d'entrada la confiança que es dóna a aquell que fa la seva feina?

dimecres, 12 d’octubre del 2011

tastaolletes

Aquest és el mot que defineix els que es decanten per la llicenciatura d'Humanitats. I si be, té una vessant positiva, tenir una mirada àmplia, no tancar-se ni enrocar-se fàcilment, també en té una de, si més no, perillosa: no arribar al fons de res.
De fet, els llicenciats en Humanitats som perfectes per la societat actual. Experts en tot, savis en poc ;-)

dimarts, 11 d’octubre del 2011

bloc

Ja fa dos anys que vaig començar aquesta aventura. Dos anys de tenir una llibreta oberta. De qüestionar-me què escric, quan, com. I no és fàcil, i per això admiro aquells que ho aconsegueixen cada dia, sempre amb temàtiques suggerents, sempre amb el to adequat.
Perquè una de les qüestions que m'obsedeixen és el to i el tema: em mostro poc, em mostro massa; és absurd, és pertinent?
I de fons: el narcisisme. Cal aquest bloc en l'allau contemporani? Quina necessitat hi ha de proclamar aquests neguits? No podria restar silent en el quadern groc?

diumenge, 9 d’octubre del 2011

gradació

Divendres, observant una fotografia del febrer passat, m'adonava que per sort els canvis són sempre graduals. Perquè els arbres pelats em van espantar, i el que el mes de febrer em semblava bell, ara, amb els colors de la tardor davant, veia pobre i despullat.
Tardor i primavera, estiu i hivern mai són plans. Els canvis se succeeixen gradualment, però les generalitats els tergiversen.
Avui, per exemple, ens hem llevat amb el Jura blanc, fred d'hivern, humitat, i ens ha calgut posar-nos l'abric que potser demà passat tornarem a tancar a l'armari.

dijous, 6 d’octubre del 2011

mirada

Sóc jo qui decideix si l'ampolla està mig buida o mig plena.
Sóc jo qui decideix gaudir del que tinc o plorar pel que em falta.
L'alegria no només depèn del que passa al meu voltant.
Sóc jo que hi he d'apostar per fabricar-la.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

ciutat


Tornes a ciutat, després de dies de no ser-hi.
I hi vas amb la il·lusió de retrobar els racons que estimes.
Però la pressa de la gent i el brogit de la multitud desencanten la mirada.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

veïnatge

Han arribat uns veïns nous. No els he vistos però n'estic segura, perquè al balcó s'ha configurat un nou so de conversa en llengua eslava que he d'afegir al brogit del pati de l'institut, el soroll dels avions i el piular dels ocells que el meu cervell ja tenia naturalitzats.
I és curiós com arriba un punt en què deixem de sentir allò que és rutina i, si no ens hi fixem especialment, només ens trenca la concentració allò que és nou.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

contradiccions

Els polítics pagant a 69 cèntims el cafè diuen que entenen la realitat economicosocial que retallen.
Alguns funcionaris europeus -amb sous més alts fent la mateixa feina- s'estalvien de pagar alguns impostos.
Alguns ciutadans de països amb economies més precàries gaudeixen de gratuïtat sanitària que a d'altres fa temps que s'ha retallat.

I si no ho fas, si essent funcionari pagues els impostos perquè no et vols desentendre de la caixa comuna, o vivint en un altre país comunitari no t'aprofites de l'antiga targeta sanitària per fer passar per la caixa d'on ja no tributes els serveis que no entren al país on cobres, et titllen de ruc.

La novel.la picaresca sempre ha tingut més èxit que la moralista, però una cosa és la literatura i l'altra la vida. O era a la inversa?

divendres, 30 de setembre del 2011

comparatives

Per què per dir que un és bo s'ha de mesurar respecte l'altre?
Sí bé és cert que, per molt que no vulguis, sempre hi ha llistes, les de la literatura catalana han tendit sovint a ser massa estretes de mira.
Potser ens han fet creure --i hem cregut!-- que el nombre de bons autors havia de ser relatiu al nombre de possibles lectors i així hem enxiquit la mirada i esborrat noms que molt o poc comptaven per a d'altres.
Per sort, però, el dia de l'efemèride ens tornem generosos i, per tal de celebrar, traiem pit i ens omplim la boca dels que fins ara no gosàvem anomenar per si de cas ens renyava algú.
I és aleshores quan ens adonem que l'instint que hem soterrat sota la teoria no ens enganya. 
--Jo, a casa des de ben petita he sentit a parlar de Màrius Torres, de Josep M. de Sagarra, de Ferran de Pol, i de tants d'altres, que en canvi a les aules sovint només he sentit anomenar de passada.

dijous, 29 de setembre del 2011

tombant

Aquests primers matins de tardor el dia es lleva sense sol, només una lleugera pàtina de boira tenyeix la mirada. És més tard que arriba el gran astre amb el seu color ataronjat, baix encara, i mica en mica s'aixeca escalfant la terra gebrada. Al migdia crema, i peta amb força tota la tarda. Podries pensar que és agost, si no fos per les partícules d'aigua que han quedat ancorades tot el dia al fons del paisatge.

diumenge, 25 de setembre del 2011

lectures

Per no carregar pes, abans d'envolar-nos vaig omplir el lector amb l'ajuda de la Gutenberg, i el cas és que encara en visc i no he obert els que vaig comprar de parla anglesa.
Així he tornat a la rutina gessiana llegint ironies burgeses noucentistes i drames rurals modernistes. Una barreja que casa de meravella amb la lectura a la vora del llac dissabte a Ginebra i el mercat dominical de Thoiry.
I quan la ficció s'acomoda al dia a dia, aleshores poc sembla realitat i les vacances s'allarguen dolçament.

dimecres, 7 de setembre del 2011

miralls

Vancouver és una ciutat de miralls.
L'aigua, els edificis, la llum, les mirades...

A la Vancouver Art Gallery vaig veure una exposició que emmirallava Surrealisme i l'art de les Primeres Nacions.
En sortir al carrer, el sol havia vençut la pluja i els edificis emmirallaven els 125 anys d'història de la ciutat.

divendres, 2 de setembre del 2011

església(-es)

de la col·lecció del MOA
Passejant per Vancouver hem trobat dues esglésies catòliques romanes, la catedral del Sant Rosari i la parròquia de l'Àngel de la Guarda. I més enllà del nom, els horaris de pregàries, resos, contemplacions, anunciats a l'entrada fan que els que hem pujat amb l'esperit del Concili Vaticà II i ens identifiquem amb l'Església que un dia va ser i mica en mica es transforma, ens sentim perduts com un dia van estar-ho els qui ara es retroben.
I és que si en el seu moment i amb el mestre davant, dotze no es posaven d'acord, com volem nosaltres avui compartir amb tants res més que l'essencial i moltes desavinences?

diumenge, 28 d’agost del 2011

espera

Tot just fa un parell de dies a l'aeroport de Zuric mentre esperàvem el vol que ens havia de dur a Vancouver, pensava que de moments morts en tenim una pila, a la vida.
Però l'espai que ens hostatjava ho feia tot menys difícil. Perquè la fantàstica arquitectura de l'edifici donava aire i motius de contemplació, i la contemplació omple de sentit l'espera.

dimarts, 23 d’agost del 2011

vistes


Al costat de casa,
hi ha racons que enamoren.

Prenc vistes.

Gravo els colors del final d'estiu.

Quan tornem,
la natura ja farà camí cap a la tardor.

dilluns, 22 d’agost del 2011

agost



A les tardes, l'acumulació de sol escalfa cada cop més l'aire, i sortir al carrer és com entrar a un immens assecador.

Parapetats al Jura, aquest final d'agost trenquem previsions seculars i juguem a començar vacances.

divendres, 19 d’agost del 2011

calma d'estiu

La lluna, el llac, el Montblanc il.luminat per un sol que ja va a la posta, barques que aprofiten els últims raigs de llum i joves que ja treuen la canya per veure què pesquen.
Capvespre a Nyon. La càmera i el polaritzador.

dilluns, 8 d’agost del 2011

retrat


Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.
 
                            Maria-Mercè Marçal, Cau de llunes

dissabte, 6 d’agost del 2011

diner

Diner crida diner; com més en tens, més en guanyes; diuen les dites populars. I les dites populars no s'equivoquen, malauradament.
I així mentre els uns s'enriqueixen a costa de jugar amb els mercats com si fos el joc del monopoli, pensant que l'única finalitat de la vida és guanyar i que si l'altre perd és perquè no ha sabut jugar amb la sort que li ha tocat; altres reclamen que no es jugui sense tenir en compte les conseqüències en l'altre; i altres només demanen si se'ls permet demanar que els fills no se'ls morin als braços de fam.
I la història passa i els cicles es repeteixen, perquè per molt que l'home hagi escoltat i escolti entusiasmat els grans pensadors humanistes que cada tant sorgeixen, quan té el diner a les mans, els somnis canvien i en lloc d'una humanitat altruista, somnia una vida planera i actua pel seu interès.

divendres, 5 d’agost del 2011

viatjar

Ara que és estiu, molts diem que ens n'anem de viatge. Però és cert? Podem dir del visitar llocs minuciosament planificat viatjar? Potser és més visitar que viatjar.
Des de la nostra torre d'ivori que ens permet moure'ns  d'un lloc a l'altre lliurament i retornar després sense canviar gaire més en nosaltres que l'acumulació d'imatges, ens creiem qui sap què.
Però el viatge només és aquell que transforma, que arran de les dificultats, les incerteses i les descobertes genera aprenentatge i modifica d'arrel algunes conviccions.
Viatjar és deixar els orígens i fer rumb a mercè dels vents, escometre l'embat amb una única certesa: la del retorn.
Viatjar, d'alguna manera, és el que ens disposem a fer cada matí quan sortim de casa si ens deixem portar i no sabem ni quan ni com tornarem. Si obrim els ulls i ens deixem transformar per la quotidianitat que ens desafia.
Quan marxem de vacances amb el full de ruta traçat no podem dir que viatgem; visitem i encara gràcies.

dimecres, 3 d’agost del 2011

expectatives(ii)

Com un Bartleby més, és quan disposem del temps i la dedicació que les paraules no surten. Anhels malentesos bloquegen les idees i tot allò que hauria de ser no és, i no essent ens preguntem si mai hauria d'haver estat.

La imaginació vola més que caminen els passos i en el buit de la immaterialitat sentim que diem "would prefer not to".

diumenge, 17 de juliol del 2011

herències (ii)

Els uns se'n van, però les herències sempre resten. I gaudir-ne fa que recordem els qui ens han deixat.

"Quan escric, respiro millor" diu ara en una nova entrevista. Tant de bo molts més sabessin fer-ho com ell, en el món del periodisme i l'escriptura...

divendres, 24 de juny del 2011

narcisisme (i)

Quan et vénen uns mots al cap clamant perennitat i el primer que visualitzes és el bloc i no la llibreta groga, és quan notes el canvi.

Has perdut la por a la publicitat?
Has deixat que el bloc esdevingui part del jo íntim?
Ja no escrius per tu mateixa?
Un cop tastada, necessites la publicació pel que suposa d'aprovació de l'altre?

Ai, narcisa!
No et creguis que, perquè tu t'embadoques davant del mirall, l'altre també s'exalta!

dimecres, 22 de juny del 2011

tram

Asseguda al tramvia, camí de casa.
Entren dos Hohner vells i amenitzen la jornada, sonors i lleugers talment Stradivarius, en les mans àgils de dos zíngars de cara somrient i pell colrada.
El  viatge esdevé lluminós i la cortina d'aigua ja no mulla les imatges durant tres parades.

dimarts, 21 de juny del 2011

noms

La Natàlia no torna a ser ella fins que s'allibera de la Colometa que en Quimet li ha imposat.
L'Helene abandona el fill de l'Alice per retrobar la germana i, a través d'aquesta, el seu jo.
Els noms ens els posen en néixer, però ens hi identifiquem i defineixen el nostre ser i la nostra vida.
Al món 2.0 hi viuen molts àlies i avatars.

S'autoimposen una identitat externa o s'alliberen de la imposada?
.

dimarts, 14 de juny del 2011

résistance


Si l'altre dia m'entristia, ara mateix he quedat desconcertada. Sóc a la biblioteca de Ginebra, de fons se sent una de les actuacions de la Fête de la musique. I després d'un "Bella ciao" estrident, "L'estaca" cantada amb un català forçat, però que m'ha posat la pell de gallina.
I amb aquest estat de coses, me'n torno a treballar...

dimecres, 8 de juny del 2011

entristida

Ahir que la sinusitis no em deixava treballar em vaig dedicar a repassar alguns Ànima del 33 via web. I vaig topar amb l'entrevista a Ester Pujol directora editorial de Grup 62.
I em vaig entristir de veure quines eren les prioritats en les prescripcions de llibres que feien just abans de Sant Jordi, i quina era el pes del català en la selecció d'editorials petites emergents que presentaven. Perquè n'hi ha més de bons llibres, i més d'editorials petites que aposten pel català.

I ara he obert el diari i m'he entristit. Perquè ha arribat l'hora a Jorge Semprún. Sempre admiraré La escritura o la vida. Escriptura profunda, vida compromesa.
Si el voleu conèixer o recordar, no us perdeu Juan Cruz. Val la pena.

divendres, 3 de juny del 2011

divertiment

Quan la paraula és fàcil,
tot flueix amb naturalitat.
Res és costós, i l'escriptura,
un divertiment.

dijous, 2 de juny del 2011

precisió


Què és abans, al bloc, la imatge o la paraula?
Tot depèn. A vegades és la imatge que acompanya la paraula, a vegades és la paraula la que acompanya la imatge.
Perquè no és cert que una imatge valgui més que mil paraules com tampoc és cert que una paraula valgui meś que mil imatges.

És en complementar-nos que ens definim i esdevenim més precisos encara. Perdem amplitud, però guanyem enfoc.

dijous, 26 de maig del 2011

indignació elegida

A la primavera, quan l'aire és net i el sol brilla, tot es veu clar.
Però d'ulls n'hi ha molts, i de mirades encara més.
Ja ho diuen que depèn d'on bufa el vent.
I a alguns col·legis no devia bufar el mateix que a les places.

dimarts, 24 de maig del 2011

traducció

Avui, discutint amb uns amics, em deien que el millor és llegir en la llengua original. I sí, però no.
Una bona traducció es pot posar al mateix nivell que un original, considero. És un enriquiment per la llengua d'arribada i per la lectura de l'original.
Això sí, no totes les traduccions són bones. I aquest és el punt que la gent no sap apreciar i, per tant, van a la resolució de conflicte fàcil: sense traducció no hi haurà traïció.
Han pensat, però, que la seva lectura també pot ser traïdora? I si és bona, rai; ara bé, si és dolenta...

dimecres, 4 de maig del 2011

dimarts, 3 de maig del 2011

vida pròpia

 

Explica Eagleton que diu Machery que l'escriptor és el primer lector, que descobreix més que inventa, que troba més que crea. I a fe de Déu, que és ben veritat! Ahir els personatges em van sortir per on no m'esperava...

dissabte, 30 d’abril del 2011

paraules

Després d'una setmana plena de paraules, ens adonem altra vegada de quina força podem arribar a donar-los, com les podem convertir en eines esmolades capaces de ferir més que mil espases, de destruir més honors i temples que mil exèrcits, de tergiversar el que sembla més evident.
I n'hi ha que es pregunten encara com pot ser que alguns dictadors tinguin l'aval de les urnes!

divendres, 15 d’abril del 2011

el pas

El temps passa ràpid, molt més ràpid del que voldríem imaginar, però quan mirem enrere ens apareix  lent i llunyà perquè hi ha més coses a entendre de les que podem assimilar.
Qui se'n recorda que tot just fa un any un volcà frenava avions i col·lapsava mitja Europa?
Potser és que les llunes han capgirat la Pasqua i enguany tarda a arribar fent-nos més boirós  allò que va passar després del pas del darrer any.

dilluns, 11 d’abril del 2011

divendres, 8 d’abril del 2011

dijous, 31 de març del 2011

sacs

Un altre mes s'acaba i s'afegeix a la llista dels que, més o menys ràpid, també se'ns han escolat entre les mans. I així, poc o molt, anem engruixint el sac del viscut i enxiquint el del que ens queda per viure, amb projectes i il·lusions.
El que és difícil dels sacs és trobar la mida justa, la que s'adapti a la nostra natura. Tots dos ens són necessaris -l'ase ha dur el pes equilibrat-, però els hem de saber omplir i gestionar. Perquè si els sacs pesen més del que la nostra força pot carregar, se'ns doblegaran les cames i no podrem avançar.
A la vida a vegades hem d'aprendre o a treure pes o a reforçar músculs.

dilluns, 28 de març del 2011

verds!

Sí, Baden-Württemberg és el primer Land verd. I jo n'estic contenta, després  de viure tres anys i mig a Freiburg, la primera ciutat verda d'Alemanya, on ara han votat més verd que mai.
I si us fixeu en el repartiment de vots que mostra el mapa, podeu veure que són les ciutats universitàries les que han tombat la truita. Per sort, mica en mica deixem enrere la lluita de classes i lluitem pel poc tros de planeta que ens queda després de la batalla, per intentar conservar-lo i traspassar-lo millor als qui vinguin.