reencetant

Un dijous com avui ahir fa cinc anys encetava l'aventura d'escriure a la finestra.
I els anys han anat passant i els canvis han succeït més o menys escrivint-los.

Fins ara fa prop d'un any, quan tornar a casa va significar el retrobament amb un silenci a moments incòmode però sempre necessari per pair el canvi més gran: retornar allà on saps que coneixes i et coneixen per descobrir que ni coneixes ni et coneixen tan bé com tots donem per sabut. 

Però un cop les aigües tornen a lloc, el silenci s'apaga i tornes a necessitar l'aventura encetada un dia de pluja amb hores perdudes per endavant.
I el cuc encara es fa més imperatiu quan tornes a casa d'una nova trobada amb Maria Barbal, l'escriptora que, humil i tenaç, continua "explicant històries per la necessitat de comprendre-les".
Fa quatre anys la trobava a Alemanya presentant Emma en alemany; avui a La llar del Llibre amb En la pell de l'altre.
No faré comparatives d'auditoris i ciutats. Només diré que n'hem d'aprendre molt encara, i que, gràcies potser a aquest cercle que avui es tanca, torno a encetar fulls en el bloc que un dia vaig obrir a la comunitat.

Hi algú, encara?

empenta

Una proposta externa,
que no esperaves ni havies imaginat,
fa que de cop s'allunyin els fantasmes
i recuperis forces.

Ara només cal tenacitat i perseverança.

Aprofitar la claror del sol tardoral
per superar les hores de fosca.

anunci

Aspirant a escriptor presta
el seu art d'unir belles paraules
a aquell qui necessiti llegir
la pròpia vida per comprendre-la.

món (i)

"Hem empetitit el món a l'empetitir el  llenguatge"

Valentí Puig dixit.

món

Aprofitant les vacances de Nadal vaig manllevar un dels diccionaris de sinònims i antònims que hi ha a casa els pares: el famós d'en Pey publicat per Teide/Lavínia a principis dels anys 70 que ornava bona part de llars catalanes.
Potser és vell i molt polsós, però després de quatre anys sense, ja no recordava el gust de remenar per les seves pàgines cercant mots nous per descriure impressions repetides.
I és el que tenen els diccionaris de paper: són més lents perquè sempre acabes passant els ulls  per sobre, sota, el costat i la pàgina anterior a la de la paraula que buscaves.
Un bon diccionari t'obre el món.

poesia (i)

"La poésie n'est jamais un sujet de dissertation"
           [...]
"à un moment, les mots cessent de désigner, de relater: ils deviennent, ils supplantent, ils incarnent. Les mots sont le réel, comme le silence est de pierre."

            Gil Jouanard, "Préface"
a: Miquel Martí i Pol, Joie de la parole

bloc

Ja fa dos anys que vaig començar aquesta aventura. Dos anys de tenir una llibreta oberta. De qüestionar-me què escric, quan, com. I no és fàcil, i per això admiro aquells que ho aconsegueixen cada dia, sempre amb temàtiques suggerents, sempre amb el to adequat.
Perquè una de les qüestions que m'obsedeixen és el to i el tema: em mostro poc, em mostro massa; és absurd, és pertinent?
I de fons: el narcisisme. Cal aquest bloc en l'allau contemporani? Quina necessitat hi ha de proclamar aquests neguits? No podria restar silent en el quadern groc?

narcisisme (i)

Quan et vénen uns mots al cap clamant perennitat i el primer que visualitzes és el bloc i no la llibreta groga, és quan notes el canvi.

Has perdut la por a la publicitat?
Has deixat que el bloc esdevingui part del jo íntim?
Ja no escrius per tu mateixa?
Un cop tastada, necessites la publicació pel que suposa d'aprovació de l'altre?

Ai, narcisa!
No et creguis que, perquè tu t'embadoques davant del mirall, l'altre també s'exalta!

divertiment

Quan la paraula és fàcil,
tot flueix amb naturalitat.
Res és costós, i l'escriptura,
un divertiment.

precisió

Què és abans, al bloc, la imatge o la paraula?
Tot depèn. A vegades és la imatge que acompanya la paraula, a vegades és la paraula la que acompanya la imatge.
Perquè no és cert que una imatge valgui més que mil paraules com tampoc és cert que una paraula valgui meś que mil imatges.

És en complementar-nos que ens definim i esdevenim més precisos encara. Perdem amplitud, però guanyem enfoc.

vida pròpia

 

Explica Eagleton que diu Machery que l'escriptor és el primer lector, que descobreix més que inventa, que troba més que crea. I a fe de Déu, que és ben veritat! Ahir els personatges em van sortir per on no m'esperava...

badar

      veure passar 

           el temps 

           -per la finestra-

    com núvols 

         que corren

expectatives (i)

  

      a vegades incentiven
      a vegades immobilitzen

      i el comandament
      el té subconscient

accident

Quan la ploma cau a terra, per molt que redreci el capciró tort,
les paraules ja no llisquen de la mateixa manera.
El traç s'atura i la interrupció trenca el fil dels pensaments.

arguments penjats

Vaig llegir que és la nova tendència, però a mi, em costen.
Potser encara n'he d'aprendre.
Però és com si després de fer un zoom per veure un detall, oblidés de fer la fotografia completa.
Digueu-me clàssica si voleu, però m'agraden massa els bons contes on qualsevol dels fils oberts es resol amb força.

soledat

El sol brilla 

com si res hagués passat,

però el cor no canta 

com faria altres vegades.

La tristesa somorta

s'ha ensenyorit del pou

i et fa mirar el sol 

des d'una altra posada.

La bellesa de la llum

no esdevé esclat de joia;

un no saber què tens

                   sabent què tens

t'estanca.

                            EAP

lliçó

N'hi ha que són una veritable lliçó. Precisament pel seu realisme humil, per la seva senzillesa diàfana.
Fins avui no n'havia llegit mai res, però a partir d'ara tinc un nom més  a la llista de les descobertes a fer.

David Grossman

PS: Espero que l'enllaç rutlli, tot i que passin els dies. Si no, cerqueu-lo. Val la pena.

escriure

Escriure tampoc és tan fàcil com sovint ens pensem. I per aprendre'n cal dedicar-hi moltes hores i esforços, papers i esborranys. I llegir, per poder imitar, i admirar, per ser capaços de millorar dia a dia.

I és que hi ha escriptors que en saben de lligar les idees, de saber deixar ben travades les idees que volen expressar.

Mireu, si no, aquest que avui llegia. No puc fer més que treure'm el barret i donar-li les gràcies per expressar allò que jo mai hauria sabut deixar tan ben lligat.

lectura

Fa força temps que tinc clar que és el lector qui estableix la lectura, però fins a cert límit pensava.
Pensava, perquè darrerament se m'han acumulat respostes esbiaixades a textos que he escrit.  Respostes esbiaixades fruit de lectures de textos dels quals sóc autora. És cert que la lectura es fa a partir dels paràmetres mentals del lector, però basant-se en les paraules combinades que l'escriptor ha establert.

I és per això que em pregunto, fins a quin punt sóc còmplice d'aquesta lectura?
Si bé no sóc autora de la lectura, en tant que autora de la combinació de mots, sóc culpable de no haver-los fermat prou?
Els he deixat massa oberts a possibles lectures, fins i tot a aquelles que  contradiuen els meus propis valors i allò que em semblava haver escrit?


Per avui n'hi ha prou, demà continuarem.

herències

Sempre que puc, segueixo els seus articles de premsa i llibres de reflexions. L'únic que encara no he fet és llegir un dels seus relats de viatges a peu -i començo a pensar que potser és hora d'agafar-ne algun de la llibreria dels avis.
Són els avis els que em van encomanar la fidelitat a la lletra escrita d'aquest modest català. De fet, inconscientment, sempre que el llegeixo el fusiono amb l'avi --desconec quines connexions mentals els han col·locat tan a prop que llegir l'un significa rememorar l'altre.
Però no sé com s'hauria pres el seu canvi a El periódico, per molt que fos a l'edició en català. En el meu record, l'avi era massa fidel a l'Avui i al catalanisme moderat i silent per acceptar un canvi cap a l'esquerra --o al menys s'hi mostrava, perquè ara que ho penso una de les altres herències que em deixà fou l'admiració per Montserrat Roig, de la qual també en seguia els articles i llibres.

Fa uns dies vaig topar amb aquesta entrevista i vaig tornar a pensar en l'avi. I en el regal de Reis de l'àvia, que ja sé quin serà.