Bo i tornats, després de 15 dies de tràfecs d'arribada i Festa Major, ens preparem per la Diada tot escoltant paraules que em fan preguntar:
La llei està al servei de poble o el poble al servei de la llei?
El poble demà es manifestarà.
Veurem com reaccionen els qui creuen que tenen la clau de les lleis.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris opinió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris opinió. Mostrar tots els missatges
dimarts, 10 de setembre del 2013
dimarts, 11 de desembre del 2012
literatura i lectors
Joan Sales i la veritat de les formigues .
"En tots els moments, fins en els pitjors,[...] ens ha sostingut la confortadora companyia d'un públic fidel. És ell qui va fer possibles les edicions catalanes després de la hivernada més severa de tota la seva història; sense ell, haurien estat inútils tots els esforços dels qui ens vam llençar a editar de nou en català. Donada la suma d'obstacles que se'ns oposaven, i que potser algun dia explicarem, les nostres temptatives s'haurien estavellat contra una realitat que ens era quasi totalment adversa si uns milers de lectors no ens haguessin sostingut. Perquè tant o més que els autors i els editors, una literatura la fan els lectors que la sostenen; és doncs a ells que torno a donar avui, com sempre que algun dels llibres del Club dels Novel·listes les gràcies més expressives. Amb vosaltres tan cordialment al nostre costat, podem prosseguir amb nou delit el camí que ens vam emprendre i que no hem volgut deixar mai, fossin quines en fossin les conseqüències.
Joan Sales, "Confessió de l'autor -Afegit a la 3a edició", Incerta Glòria
Etiquetes
català,
Joan Sales,
literatura,
llegir,
opinió
dimecres, 6 de juny del 2012
mirada (i)
"Canviar el sentit de la mirada és ja començar a canviar el món" diu ell.
La llàstima és que pocs en fan cas i masses s'entesten a continuar-se inundant amb la superficialitat de discussions absurdes i estèrils.
Cal anar a observar d'on ve la fuita per poder reparar les canonades.
La llàstima és que pocs en fan cas i masses s'entesten a continuar-se inundant amb la superficialitat de discussions absurdes i estèrils.
Cal anar a observar d'on ve la fuita per poder reparar les canonades.
diumenge, 3 de juny del 2012
diumenge
Llevar-se de bon matí i anar a trobar a Déu
amb la feina feta.
Obrir finestres i sentir l'aire fresc de la pluja
després de dies de calor exagerada.
Preparar un bon rostit i omplir la casa d'aromes.
Seure a l'estudi i defugir al diari notícies d'economia,
esports i política fins a trobar una bona entrevista.
Cercar la pau.
Trobar-la.
divendres, 13 d’abril del 2012
voluntat
Hi ha gent que, per sobre de tot, s'hi esforça.
Intenta construir amb el seu gest un món millor.
Només cal que els fem costat.
Que no quedin sols en la lluita davidiana que es proposen.
dijous, 15 de març del 2012
Mafalda
Jo també vaig llegir mil i una vegades l'exemplar vell i trencat de Mafalda que corria -i encara corre, espero!- per Cantoni. I recordo que era petita i el pare em va dir: "No l'entendràs!", quan va veure que l'agafava de la lleixa; i que amb la Judit ens barallàvem per veure qui l'agafava abans d'anar a dormir, si no és que rèiem una al costat de l'altra compartint la lectura.
I no entenia, és cert, per què el globus terraqüi estava cap per avall, o per què la mare de Mafalda era tan toixa i la Susanita tan bleda. Però tornar-hi, un cop i un altre, em va ajudar a entendre mica en mica el món i la història; la política i la humanitat. A perdre la innocència abans d'hora però a conservar sempre l'instint de denúncia d'iniquitat.
Jubilant-la amb només deu llibres, Quino va fer que haguéssim de rellegir una i altra vegada les mateixes vinyetes -com jo l'únic exemplar que teníem a casa. I així va fer escola. Perquè només és rellegint una i altra vegada que es pot arribar, no sols a copsar el veritable sentit i significat de les paraules, sinó a gravar-ne les lectures i fer-ne fe de vida.
I no entenia, és cert, per què el globus terraqüi estava cap per avall, o per què la mare de Mafalda era tan toixa i la Susanita tan bleda. Però tornar-hi, un cop i un altre, em va ajudar a entendre mica en mica el món i la història; la política i la humanitat. A perdre la innocència abans d'hora però a conservar sempre l'instint de denúncia d'iniquitat.
Jubilant-la amb només deu llibres, Quino va fer que haguéssim de rellegir una i altra vegada les mateixes vinyetes -com jo l'únic exemplar que teníem a casa. I així va fer escola. Perquè només és rellegint una i altra vegada que es pot arribar, no sols a copsar el veritable sentit i significat de les paraules, sinó a gravar-ne les lectures i fer-ne fe de vida.
dimecres, 25 de gener del 2012
dimarts, 24 de gener del 2012
fre
Quan l'individu és el centre, estirem la corda de la llibertat individual enxiquint l'espai del sentit comú i el respecte a l'altre.
Els límits de la bona convivència es dilueixen i la societat intervé trencant la suposada llibertat amb normatives.
Però d'alguna manera tothom sap quan comença a fer-se pesat.
No ens aniria més bé si tots, individus i societat, aprenguéssim a frenar abans de fer el ridícul?
Els límits de la bona convivència es dilueixen i la societat intervé trencant la suposada llibertat amb normatives.
Però d'alguna manera tothom sap quan comença a fer-se pesat.
No ens aniria més bé si tots, individus i societat, aprenguéssim a frenar abans de fer el ridícul?
divendres, 20 de gener del 2012
poesia (i)
"La poésie n'est jamais un sujet de dissertation"
[...]
"à un moment, les mots cessent de désigner, de relater: ils deviennent, ils supplantent, ils incarnent. Les mots sont le réel, comme le silence est de pierre."
Gil Jouanard, "Préface"
a: Miquel Martí i Pol, Joie de la parole
[...]
"à un moment, les mots cessent de désigner, de relater: ils deviennent, ils supplantent, ils incarnent. Les mots sont le réel, comme le silence est de pierre."
Gil Jouanard, "Préface"
a: Miquel Martí i Pol, Joie de la parole
dimecres, 21 de desembre del 2011
passat, present, futur
A Sabadell per Nadal juguem al Quinto i, per confirmar que el quinto o la plena són bons, el lloro canta: "Que se li pagui, que és ben bo(na)!". Aquesta és la frase que m'ha vingut al cap després de veure aquest capítol de "Sense ficció".
Que se li pagui!
Que se li pagui!
divendres, 16 de desembre del 2011
comptabilitat
Em penso que a Espanya i al nostre país ens vam saltar les classes de comptabilitat bàsica. Tot plegat fa feredat.
dimarts, 6 de desembre del 2011
amenaces
És evident que la feina d'un bon periodista es llegeix en un bon titular. El que no sé és si els lectors de titulars hem perdut la capacitat de llegir-los per treure'n conclusions i de les conclusions derivar-ne accions.
Standard & Poors' amenaça en rebaixar la nota de 15 països de l'eurozona
Standard & Poor's amenaza a la eurozona con una rebaja general de calificaciones
Standard & Poor's amenaza con rebajar la nota de 15 países de la zona euro
Standard & Poor's situa en perspectiva negativa la nota de 15 economies de l'euro, entre elles l'espanyola
Standard & Poor's place les pays de la zone euro sous perspective négative
Ratingagentur S&P droht Deutschland mit Herabstufung
European debt crisis live: Markets weaken on S&P downgrade threat
Amenaçar, amenazar, drohen (=amenaçar), threat (=amenaça). I si no és al titular, la paraula apareix a les primeres línies de l'article ("amenaçar", "menace"). Una única paraula en cinc llengües.
Significat: "Donar a entendre a algú la intenció de fer-li mal".(GDLC)
Conclusió: L'economia està en estat de guerra.
Volem respondre a aquest S&P acceptant la declaració formal?
O volem trencar les normes com els grans líders pacifistes i construir la pau amb accions d'economia alternativa?
Standard & Poors' amenaça en rebaixar la nota de 15 països de l'eurozona
Standard & Poor's amenaza a la eurozona con una rebaja general de calificaciones
Standard & Poor's amenaza con rebajar la nota de 15 países de la zona euro
Standard & Poor's situa en perspectiva negativa la nota de 15 economies de l'euro, entre elles l'espanyola
Standard & Poor's place les pays de la zone euro sous perspective négative
Ratingagentur S&P droht Deutschland mit Herabstufung
European debt crisis live: Markets weaken on S&P downgrade threat
Amenaçar, amenazar, drohen (=amenaçar), threat (=amenaça). I si no és al titular, la paraula apareix a les primeres línies de l'article ("amenaçar", "menace"). Una única paraula en cinc llengües.
Significat: "Donar a entendre a algú la intenció de fer-li mal".(GDLC)
Conclusió: L'economia està en estat de guerra.
Volem respondre a aquest S&P acceptant la declaració formal?
O volem trencar les normes com els grans líders pacifistes i construir la pau amb accions d'economia alternativa?
divendres, 28 d’octubre del 2011
escàndol?
Potser és cert que ens escandalitzem amb poca cosa, que no acceptem certes bromes, que tenim la pell molt fina...
Però un senyor que, amb les paraules que diu, prova que té un cert coneixement de la història, hauria de vigilar en pronunciar discursos en públic; potser perquè, coneixent la història, pot comprendre que pot reobrir ferides, encendre-les o fer anar el debat cap a on, si ho avalués bé, entendria que no l'ha de voler fer anar, precisament perquè és contraproduent a la idea que ell sembla defensar.
Sembla, car, si ho analitzem bé, ja no sabem si la defensa o la critica: la idea d'una Espanya feta a base de forçar voluntats.
Perquè, si els catalans hi som perquè "ens van bombardejar", què els empara ara a continuar obligant-nos a formar part d'allò que no volem ser? I si realment creu que els hauria anat més bé forçant a d'altres, per què han de continuar "convencent-nos" d'estar al mateix vaixell? De fet, ell mateix indica que "es deixi sortir a aquells que ho han de fer".
Només fent ús de les seves paraules, doncs, sense afegir cap altre argument, s'arriba a la conclusió que, tot i l'esforç fet al llarg de la transició i de la democràcia, la unió de les "comunitats històriques" a Espanya ha arribat a un punt en què no s'aguanta per enlloc.
I aquest és, potser, l'escàndol. Perquè no sabem acceptar el fracàs.
Però un senyor que, amb les paraules que diu, prova que té un cert coneixement de la història, hauria de vigilar en pronunciar discursos en públic; potser perquè, coneixent la història, pot comprendre que pot reobrir ferides, encendre-les o fer anar el debat cap a on, si ho avalués bé, entendria que no l'ha de voler fer anar, precisament perquè és contraproduent a la idea que ell sembla defensar.
Sembla, car, si ho analitzem bé, ja no sabem si la defensa o la critica: la idea d'una Espanya feta a base de forçar voluntats.
Perquè, si els catalans hi som perquè "ens van bombardejar", què els empara ara a continuar obligant-nos a formar part d'allò que no volem ser? I si realment creu que els hauria anat més bé forçant a d'altres, per què han de continuar "convencent-nos" d'estar al mateix vaixell? De fet, ell mateix indica que "es deixi sortir a aquells que ho han de fer".
Només fent ús de les seves paraules, doncs, sense afegir cap altre argument, s'arriba a la conclusió que, tot i l'esforç fet al llarg de la transició i de la democràcia, la unió de les "comunitats històriques" a Espanya ha arribat a un punt en què no s'aguanta per enlloc.
I aquest és, potser, l'escàndol. Perquè no sabem acceptar el fracàs.
dilluns, 17 d’octubre del 2011
construir
Sobre el que dèiem abans d'ahir... ens mou l'emoció o el pensament?
Seguint Zygmunt Bauman, mentre sigui l'emoció, poc farem.
Recordeu l'onada del moviment d'antiglobalització de fa quinze anys? I els hippies de fa quaranta?
Emocionar-se aporta poc si no ho acompanyem de pensament actiu i força constructora.
Tinguem-ho present pel país, també.
Seguint Zygmunt Bauman, mentre sigui l'emoció, poc farem.
Recordeu l'onada del moviment d'antiglobalització de fa quinze anys? I els hippies de fa quaranta?
Emocionar-se aporta poc si no ho acompanyem de pensament actiu i força constructora.
Tinguem-ho present pel país, també.
diumenge, 17 de juliol del 2011
herències (ii)
Els uns se'n van, però les herències sempre resten. I gaudir-ne fa que recordem els qui ens han deixat.
"Quan escric, respiro millor" diu ara en una nova entrevista. Tant de bo molts més sabessin fer-ho com ell, en el món del periodisme i l'escriptura...
"Quan escric, respiro millor" diu ara en una nova entrevista. Tant de bo molts més sabessin fer-ho com ell, en el món del periodisme i l'escriptura...
divendres, 8 de juliol del 2011
inclassificable
PS: del 23 de maig de 2011
dimecres, 8 de juny del 2011
entristida
Ahir que la sinusitis no em deixava treballar em vaig dedicar a repassar alguns Ànima del 33 via web. I vaig topar amb l'entrevista a Ester Pujol directora editorial de Grup 62.
I em vaig entristir de veure quines eren les prioritats en les prescripcions de llibres que feien just abans de Sant Jordi, i quina era el pes del català en la selecció d'editorials petites emergents que presentaven. Perquè n'hi ha més de bons llibres, i més d'editorials petites que aposten pel català.
I ara he obert el diari i m'he entristit. Perquè ha arribat l'hora a Jorge Semprún. Sempre admiraré La escritura o la vida. Escriptura profunda, vida compromesa.
Si el voleu conèixer o recordar, no us perdeu Juan Cruz. Val la pena.
I em vaig entristir de veure quines eren les prioritats en les prescripcions de llibres que feien just abans de Sant Jordi, i quina era el pes del català en la selecció d'editorials petites emergents que presentaven. Perquè n'hi ha més de bons llibres, i més d'editorials petites que aposten pel català.
I ara he obert el diari i m'he entristit. Perquè ha arribat l'hora a Jorge Semprún. Sempre admiraré La escritura o la vida. Escriptura profunda, vida compromesa.
Si el voleu conèixer o recordar, no us perdeu Juan Cruz. Val la pena.
Etiquetes
català,
Jorge Semprún,
Juan Cruz,
literatura,
opinió,
pensaments
dimarts, 17 de maig del 2011
dilluns, 28 de març del 2011
verds!
Sí, Baden-Württemberg és el primer Land verd. I jo n'estic contenta, després de viure tres anys i mig a Freiburg, la primera ciutat verda d'Alemanya, on ara han votat més verd que mai.
I si us fixeu en el repartiment de vots que mostra el mapa, podeu veure que són les ciutats universitàries les que han tombat la truita. Per sort, mica en mica deixem enrere la lluita de classes i lluitem pel poc tros de planeta que ens queda després de la batalla, per intentar conservar-lo i traspassar-lo millor als qui vinguin.
I si us fixeu en el repartiment de vots que mostra el mapa, podeu veure que són les ciutats universitàries les que han tombat la truita. Per sort, mica en mica deixem enrere la lluita de classes i lluitem pel poc tros de planeta que ens queda després de la batalla, per intentar conservar-lo i traspassar-lo millor als qui vinguin.
diumenge, 5 de desembre del 2010
societat
Ahir, llegint diaris des de la distància, no vèiem res gaire clar. Això de fer servir l'exèrcit per posar ordre fa tornar fantasmes no gaire agradables. Com quan a l'aula el professor ha perdut tota autoritat i ha d'entrar algú extern a tornar el riu a mare. La pregunta és doble: per què el uns han perdut l'autoritat i per què el altres actuen amb aquesta desmesura.
Carles Capdevila ahir parlava encertadament de civilitzar-se. És hora de deixar enrere aquest individualisme exacerbat i començar a pensar en l'altre. Som o no som societat?
Carles Capdevila ahir parlava encertadament de civilitzar-se. És hora de deixar enrere aquest individualisme exacerbat i començar a pensar en l'altre. Som o no som societat?
Etiquetes
autoritat,
individualisme,
opinió,
societat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
