revolució

Les flors, cansades d'esperar el sol que encara li costa, han decidit fer via soles.

primavera

Altre cop a ciutat, t'adones que el que fa dos anys era,
aquest any es fa esperar.
Sempre en queda el record immortalitzat en uns dígits, però.

blancor

la neu ha tornat

cant del cigne
darrere la finestra

hivern viu desafiant
le printemps

olivera

Ahir matí tenia neu damunt la capçada -la neu que havíem amagat a la maleta quan no ens deixava marxar fa dues setmanes.
Vista des de la finestra de casa els pares, enmig d'un món hostil, fa goig i llueix sota el sol que avui brilla però no escalfa.
És ferma i s'arrela amb força a la nostra terra aspra. Supera tenaçment les adversitats i no perd mai el verd de l'esperança.

miques

De mica en mica s'esllangueix el mes i n'afegim un altre a l'esquena.
La calor retorna però no ens en podem queixar perquè, com el pas del temps, amb l'arribada de l'estiu és el que pertoca.
Els ocells canten enmig del soroll de fons dels avions que passen, el cel és blau i la llum intensa nega flors i camps, ara madurs i demà segats.
De mica en mica els paisatge varia amb el lent constant de la natura i la mà impacient de l'home. Perquè els dies i les hores avancen, mal ens pesi, i de mica en mica anem arribant a allà on la voluntat o el fat ens mena.

esperar

Diuen que n'hi ha que en tenim molta, de paciència, però amb tot hi ha dies que penso que hauríem de venir al món amb un sac ben ple a sota el braç.
Perquè les clarianes duren tan poca estona que no et donen temps de gaudir-ne, les nuvolades tornen i la pluja les acompanya, i quan ens pensàvem que les coses començarien a canviar, la natura, que és sàvia, ens indica que només amb paciència s'aconsegueix la ciència i que ens cal tornar a aprendre a esperar.

petites rutines

Avui he tornat a badocar per la ciutat. He deixat el tramvia a l'inici del centre i l'he creuada a peu, passant pel llac i la vieille ville, per anar a buscar el parc de Bastions i la biblioteca.
He tornat a passejar la vista per carrers coneguts, he trepitjat les llambordes mal posades, he pujat i baixat els pendents pronunciats.
Sota un cel gris, he observat cignes capcots a l'aigua, tulipes esbatanades i arbres encara per brostar al costat de castanyers de fulla ja grossa.
Al parc ja no hi queden arbres florits i així es fa estrany, pensant que som més enllà de Sant Jordi, veure el Jura i el Salève com a teló de fons encara més que enfarinats.

clarianes

Aquesta setmana quan s'han obert clarianes entre els núvols densos i foscos han estat tan espectaculars que feien més passador el fred i la mullena.

abril

Si seguim les dites populars, abril és un bon mes per l'aigua. El que no queda tan clar és que sigui un mes pel fred. Tradicionalment ho era el març. Però el temps que tot ho capgira perquè de les excepcions en pervingui la tradició ha decidit enguany presentar-nos, després d'un hivern extremadament sec, una primavera regada i temperatures baixes que fan del passeig un esforç agradable si és amb impermeable i guants, i del Jura una muntanya que es lleva blanca i se'n va a dormir grisenca presidint els colors esclatants de les plantes sota la boirina d'aigua.
Però tot és bo, perquè les deus estaven assedegades.

despuntar

I aquesta ha sigut la imatge d'aquest matí. Els colors intentant despuntar per entre la neu caiguda. I ha continuat nevant, però han continuat lluitant, ferms davant la tempesta.
A tots ens caldria una mica d'aquesta empenta, per despuntar, fer viure els colors del nostre tarannà i no deixar-nos tapar pel mal aire desdibuixador de la tempesta que bufa.

novembre

Aquest mes de novembre que avui acaba
ha estat un mes emboirat.
Tant, que ens escapàvem al cim
per veure el sol i aclarir idees.
Però la plana continuava espessa.

I no és poesia.
La foto n'és la prova.
És ben veritat.

vaques

Les vaques són totes unes xafarderes.
Només cal que t'aturis al costat del prat perquè vinguin a veure què fas durant l'espera.

volcà

Ens creiem que el món gira al voltant nostre, però, un cop més, la natura s'ocupa de demostrar-nos  que no som més que una petita part d'un molt que no podem ni preveure ni controlar.
Quan aprendrem a tenir-ho en compte?