De mica en mica s'esllangueix el mes i n'afegim un altre a l'esquena.
La calor retorna però no ens en podem queixar perquè, com el pas del temps, amb l'arribada de l'estiu és el que pertoca.
Els ocells canten enmig del soroll de fons dels avions que passen, el cel és blau i la llum intensa nega flors i camps, ara madurs i demà segats.
De mica en mica els paisatge varia amb el lent constant de la natura i la mà impacient de l'home. Perquè els dies i les hores avancen, mal ens pesi, i de mica en mica anem arribant a allà on la voluntat o el fat ens mena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada