assetjats

A París, enmig de pintura, escultura, edificis, història, hem topat sovint amb soldats armats. No n'havia vist mai metralletes en mà enmig d'una ciutat florida. Més que seguretat m'infonien por i desconfiança.
Ni en les pitjors èpoques del terrorisme salvatge no ho havia vist a Barcelona. I mira que n'hi ha arribat a haver de víctimes!

Vols dir que anem bé si convertim els estats de dret en estats assetjats?

reveure

Retornar a una ciutat on has estat et dóna el plaer de repescar allò que havia quedat pendent i gaudir per segon cop d'allò que et delectà.
Amb aquest esperit hem anat a París. A sadollar-nos d'art, defugir turisme i asssaborir la vida més autòctona. I així ha estat.
I empalmar Rodin, Orangerie, Pompidou, passant per Orsay i Louvre escollits com qui fa un petit tast d'una gran caixa de bombons, en una ciutat plena de vida, colors, llums i arquitectura, és un plaer indescriptible que sembla inabastable de tan inesgotable com és.