#11s2013

Fem via!

ministres

Bo i tornats, després de 15 dies de tràfecs d'arribada i Festa Major, ens preparem per la Diada tot escoltant paraules que em fan preguntar:

La llei està al servei de poble o el poble al servei de la llei?

El poble demà es manifestarà.

Veurem com reaccionen els qui creuen que tenen la clau de les lleis.

pandora

         mai sap,
quan l'obre,
        que en pot sortir,
de la capsa.

paradoxes

La feina de buscar feina no et deixa temps per fer la feina.

I encara una altra, tot i que, malauradament, si coneixes -i pateixes- aquest món i el país, no t'ho sembla.

diada

Sant Jordi pensatiu ha aterrat al balcó.

Ens encomana sol i energia

perquè res ens faci por.

De lluny la diada pot ser pobra

si ni places ni carrers 

se n'han assabentat.

Però no, si convertim tulipes
en roses i vides en llibres
plens d'imaginació.

primavera

Altre cop a ciutat, t'adones que el que fa dos anys era,
aquest any es fa esperar.
Sempre en queda el record immortalitzat en uns dígits, però.

volves

desorientades, cauen lentament del cel blanc
però no arriben a terra

es fonen de vergonya en adonar-se que no és temps per elles

poesia

El nostre granet al Dia Mundial de la Poesia: Màrius Torres, poeta lleidatà molt estimat.

      L'HOME I ELS NÚVOLS

Un home mira els núvols. Eternament
els seus ulls --els meus ulls-- guaiten enlaire
els arxipèlags blancs que al cor de l'aire
es desfan i reneixen inútilment.

Lentament es transformen al grat del vent.

       La seva bellesa no dura gaire,
       però hi ha un núvol per cada moment.

                          
                     Màrius Torres

blancor

la neu ha tornat

cant del cigne
darrere la finestra

hivern viu desafiant
le printemps

habemus

Ha tornat el fred rigorós i el vent que sempre l'acompanya.
Però el sol brilla amb força perquè no ho notem tant i no perdem l'esperança.
Sant Pere ens indica que tranquils, que la primavera ja fa camí.

fugacitat

De lluny l'albires,
t'ho sembla i el desitges,
el vols immortalitzar.
T'hi apropes amb cautela
avances pas a pas
trepitjant amb cura
intentes no trencar la pau.
Prens les primeres mostres
continues avançant
i quan et sembla que l'abastes
alça el vol per no tornar.

el pas (i)

Quan t'hi pares,
l'acumulació en forma d'imatge
de festes, viatges i efemèrides
en els bits de la memòria
et sorprèn i t'espanta.

titular

Potser sí que és defugir la realitat de forma irresponsable, però és que em cansa donar voltes als mateixos temes una i altra vegada sense resultat.
Faig vaga de premsa política.

2013

Ha passat un mes. Hem marxat i hem tornat. I, si no es té en compte el parèntesi, sembla que res hagi canviat.
El cel continua essent blanc; els arbres, sota el mantell nevat; els carrers rellisquen; els cotxes s'embussen i els ocells cerquen aixopluc als nius que han fet a les branques més altes.
Diuen que ha passat un mes, però, i que ha canviat l'any. No obstant, si ens estiguéssim de mirar el calendari...

Només que les tardes són una mica més llargues. I ja és molt!

anticicló

Tenim l'anticicló damunt nostre.  

El paisatge és magnífic, tot sota el mantell blanc.  

Però el fred és viu, talla mans i cares.  

Moure's de l'escalfor fa mandra només de pensar-ho.

nit de flocs

les nits de flocs són calmes
el cel resta estranyament il·luminat
per davant de la finestra
una rere l'altra passen les volves
arbustos i plantes es van embolcallant

i quan l'endemà el dia s'alça
els núvols fugen i el sol brilla sense pietat
els arbres perden mica en mica
el dolç pes de les branques
nous flocs que ara cauen per marxar

drets i deures

Ahir començava el termini per als tràmits electorals.
Avui farem la trucada de rigor al consolat per tal que ens diguin que per telèfon ells no ens poden resoldre res i que cal anar-hi personalment (3 hores de viatge i 40 euros de benzina i peatge) o esperar-nos perquè, "si estem inscrits, ja ho rebrem a casa".
Però, escamnats de la darrera vegada, aquesta vegada n'estarem més pendents.

pagament

Per seguretat, just després d'estrenar l'ordinador, vam fer una partició de disc. En una part hi vam deixar el sistema operatiu de pagament que venia de fàbrica, en una altra part hi vam instal·lar un sistema operatiu obert perquè és més ràpid i efectiu a l'hora de treballar, i la tercera la vam dedicar a emmagatzemar-hi els arxius creats des d'un o altre sistema.
Dimecres les actualitzacions del sistema operatiu pagat va decidir buidar la part del disc on desàvem els arxius. Sense previ avís ni demanar-nos permís. Que per això es paga.
Diumenge, el dia consagrat a tot allò que requereix grans dosis de paciència i temps, tocarà intentar recuperar-la. I si no, recomençar a partir de la còpia de seguretat de feta a primers de mes.

Mentrestant, treballo amb l'ordinador vell.
La visualització del bloc és molt desplaent i les darreres entrades són coixes.
Els manca la imatge que col·locaré a posteriori.
Perdoneu les molèsties.

autumne

El cel blanc plou.
Els arbres es vesteixen d'ocres.
Les fulles caigudes tapissen l'herba.

Amb l'equinocci de dissabte
ha arribat la tardor.

crítica

No és fàcil posar-se les ulleres de crític.
Saber triar el gra de la palla; desxifrar què és bo, què no és tan bo, què és excels, què és dolent.
Intentar ser equànime, en llegir un text, valorant cada cosa en la justa mesura.
I, al final, saber posar cada consideració al plat corresponent de la balança per poder emetre el veredicte.

Però, i si les ulleres tinguessin els vidres mal graduats?