divendres, 28 de setembre del 2012

pagament

Per seguretat, just després d'estrenar l'ordinador, vam fer una partició de disc. En una part hi vam deixar el sistema operatiu de pagament que venia de fàbrica, en una altra part hi vam instal·lar un sistema operatiu obert perquè és més ràpid i efectiu a l'hora de treballar, i la tercera la vam dedicar a emmagatzemar-hi els arxius creats des d'un o altre sistema.
Dimecres les actualitzacions del sistema operatiu pagat va decidir buidar la part del disc on desàvem els arxius. Sense previ avís ni demanar-nos permís. Que per això es paga.
Diumenge, el dia consagrat a tot allò que requereix grans dosis de paciència i temps, tocarà intentar recuperar-la. I si no, recomençar a partir de la còpia de seguretat de feta a primers de mes.

Mentrestant, treballo amb l'ordinador vell.
La visualització del bloc és molt desplaent i les darreres entrades són coixes.
Els manca la imatge que col·locaré a posteriori.
Perdoneu les molèsties.

dijous, 27 de setembre del 2012

fal·làcies

Fer la feina ben feta és condició necessària per poder aspirar als objectius que hom es proposa.
Però aspirar als objectius que hom es proposa fent la feina ben feta no és garant d'aconseguir allò desitjat.
L'inconscient, el subconscient o no sé quin complicat mecanisme mental fa que sovint de la primera premissa n'extraguem una conclusió fal·laç: sempre aprovarem l'examen.
D'aquí els desencantaments, les decepcions i pessimismes.
Cal aprendre a ser feliç de fer la feina ben feta i no únicament del resultat que se n'obtingui.

dimecres, 26 de setembre del 2012

autumne

El cel blanc plou.
Els arbres es vesteixen d'ocres.
Les fulles caigudes tapissen l'herba.

Amb l'equinocci de dissabte
ha arribat la tardor.

dissabte, 22 de setembre del 2012

pomes

Ahir al migdia eren notícia la quantitat de gent, majoritàriament joves, que havien passat la nit fent cua a París per ser els primers a comprar el nou telèfon de la poma.
I a continuació ens mostraven els venedors comptant bitllets de 50 com qui compta monedalla.
650 euros, si ho vaig entendre bé, costa l'artefacte.

I em va venir al cap la gent que amb 400 han de passar tot un mes. Ells i la seva família.

Evidentment, l'estat del benestar ha estat un miratge de 50 anys.
El liberalisme li ha ben sabut guanyar la partida.

divendres, 21 de setembre del 2012

empenta


Una proposta externa,
que no esperaves ni havies imaginat,
fa que de cop s'allunyin els fantasmes
i recuperis forces.

Ara només cal tenacitat i perseverança.

Aprofitar la claror del sol tardoral
per superar les hores de fosca.

dijous, 20 de setembre del 2012

retallades

Ai! Arriben arreu, i, de moment, sempre guanyen!

Se'n queixaven a la ràdio suïssa aquest matí: les grans editorials franceses accepten haver començat a retallar els processos de correcció; de tres, han passat a dos o un.
El col·lectiu dels correctors, ja precari fins ara, esdevé més precari; la qualitat de les publicacions baixa; l'economia hi guanya?
Potser si només mirem l'engranatge de les editorials. Si mirem l'engranatge de la societat, en què uns deixen de poder treballar, i d'altres deixen de comprar empipats per la pèrdua en la relació qualitat-preu, no sé què dir-hi.
Deixant de banda, és clar, la conservació i enriquiment de la cultura. Que també té un preu que els economistes obliden d'afegir a les balances.

Penso que cal començar a imposar estudis i propostes d'engranatges macroeconòmics i no tant mirar només per la bugada de casa.

dimecres, 19 de setembre del 2012

meteorit

Fa una setmana que no paro de resseguir i rellegir articles i opinions de diaris.
Per un costat gratament sorpresa; per l'altre, cada cop més atònita si no catatònica.

La il·lusió neix, evidentment, en veure el poble català manifestant-se pacíficament i lliure i el govern nostre recollint-ne el mandat.
Som un poble viu, que, davant la crisi d'idees, de valors, crisi política i econòmica, cerquem solucions i tracem nous plans de futur, continuem lluitant pel que som i volem ser i ho fem amb consonància amb el moment històric que vivim.

L'estupor creix a mesura que passen els dies i s'acumulen les reaccions de l'Espanya de sempre a la nostra proposta. L'esquerra, d'entrada, va intentar posar-se a l'alçada de les circumstàncies. Va expressar un esforç de diàleg i entesa fins ara desconegut, però mica en mica ha quedat silenciada per les veus d'uns que no viuen al segle XXI, que ens tornen a reclamar l'actitud de submisa concòrdia que fa segles que arrosseguem mentre ells continuen exercint lliurement de jutge i part contra nosaltres.
Només faltava el rei i l'exèrcit.
L'Espanya que parla continua ancorada en el passat i la que està al segle XXI, o no parla o no es fa escoltar.

Però anem amb compte, perquè per molt que nosaltres ho tinguem clar i ho expliquem tan bé com sapiguem, el fet català costa d'entendre fins i tot en societats educades en la llibertat i la democràcia però amb un fort sentiment identificador. 
Així, no només per espanyols m'he sentit qüestionada pel fet de viure i voler viure en català; alemanys i francesos també m'han qüestionat.
No entenen perquè ens entestem a viure i lluitar per una llengua minoritària podent abraçar fàcilment una de les llengües més parlades del planeta.
Fins ara, després de l'exposició pacient d'argumentacions, he acabat callant i esperant que alguna estrella fugaç els fes acceptar la meva decisió.
A partir d'ara, cal treballar per ser nosaltres mateixos el meteorit que els faci entendre que som adults lliures capaços d'escollir i que cal que així ens respectin.
I l'experiència m'ha fet aprendre que, a l'estranger, per molt civilitzats que es diguin, només et comprenen si darrere tens un estat.

dimarts, 11 de setembre del 2012

Catalunya

Tots fem història, una mica cada dia amb les nostres actituds i actuacions.
Però diuen els experts que les d'avui avui seran encara més remarcables.
Tant de bo no s'equivoquin. I sobretot que no sigui perquè nosaltres no sapiguem continuar.

Els catalans avui comencem a dir PROU amb veu alta i ferma, sense subterfugis ni indecisions. Que se'ns continuï sentint quan vinguin les hores fosques, que en vindran, que continuem treballant per construir el nostre estat, escoltant però sense aturar-nos per les veus que ens voldran frenar.

El lema és clar: CATALUNYA, LLIBERTAT!


dilluns, 10 de setembre del 2012

crítica


No és fàcil posar-se les ulleres de crític.
Saber triar el gra de la palla; desxifrar què és bo, què no és tan bo, què és excels, què és dolent.
Intentar ser equànime, en llegir un text, valorant cada cosa en la justa mesura.
I, al final, saber posar cada consideració al plat corresponent de la balança per poder emetre el veredicte.

Però, i si les ulleres tinguessin els vidres mal graduats?

dijous, 6 de setembre del 2012

xarxa


Sí: us hi heu fixat bé!
El bloc és el mateix però una mica diferent.
Nova façana perquè  les entrades puguin ser enviades, reblogades, piulades, recomanades.

La xarxa ja ho té això, et vol ben atrapar per poder continuar fent xarxa.


dimecres, 5 de setembre del 2012

ritme


Sovint, per recuperar el ritme,
n'hi ha prou amb un curt però intens
parèntesi que faci oblidar obligacions
i ajudi a retrobar el tast del dia a dia.

I és així com avui torno a delectar-me
navegant per blocs i llegint apunts
sàviament modestos.

dimarts, 4 de setembre del 2012

canvis

Tornem a ser setembre: mes de retrobar rutines; rutines i tradicions.
Però aquest any sembla que les tradicions apunten canvis.
Avui la mare m'ha trucat per explicar-me que ha comprat una estelada.
Que aquesta diada deixarà al calaix la senyera que ha penjat fidelment durant gairebé 40 anys de casada.
Perquè no podrà anar a la manifestació, però això no vol dir que no n'estigui cansada, d'haver de pidolar respecte.